És quan estimem que salvem els mots

Fa uns dies em vaig assabentar que un grup d’emprenedors i emprenedores de Twitter han creat #TinderCat, un espai virtual on lligar i trobar parella en català a internet. En només dos mesos, el Tindercat ha acumulat més de dos milions d’impactes mensuals a Twitter. El pròxim 22 d’abril farà la seva primera trobada presencial a Sant Cugat del Vallès.

Tot plegat, m’ha fet reflexionar sobre la importància que té per a una llengua minoritzada com la catalana que aquesta sigui útil i sobretot que sigui una llengua amb un mercat de consumidors i consumidores que es faci valer. Quan una llengua només es parla en la intimitat familiar, quan només és la llengua de les nostres mestres, però no dels patis, aquesta llengua no té futur. Els joves catalans ja no miren la televisió com ho feien els seus pares, han canviat de plataforma i ara es passen entre 5 i 7 hores diàries davant de les pantalles de mòbils i tauletes. Uns dispositius amb els quals interactuen majoritàriament en castellà o en anglès.

La feina que ha fet TV3, especialment, aquests darrers 40 anys per ser llengua de consum audiovisual entre els joves ha perdut efectivitat. La revolució digital ha canviat la manera de consumir continguts. Cal tornar a innovar. Avui, els joves no són a la tele. Són a altres llocs i hem de garantir la presència del català, també aquí. Per això cal felicitar el Barça de Joan Laporta per fer que Spotify parli la nostra llengua.

També l’encertada iniciativa de Tinder en català. Només si el català és percebut com una llengua útil i atractiva en els nous formats de l’era digital podrà subsistir. Avui gairebé tot ho podem fer digitalment: comprar, pagar, escoltar música, trobar parella, treballar, formar-nos, jugar... Si quan fem tot això el català és absent, el català no té futur. I garantir-ho és una feina compartida.

Des de les administracions, per descomptat, però també de manera individual. Com a consumidors. Tenim més força de la que ens pensem. Per començar, hi ha accions ben senzilles que podem fer. Per exemple, configurar-se el mòbil, la tauleta i fins i tot el Google o qualsevol aplicació, en català. És molt important. D’aquesta manera els algoritmes de cerca d’internet ens identificaran com a consumidors en català i, per tant, existirem com a col·lectiu amb presència de mercat. També és crucial que quan fem cerques a Google, a Facebook, a Netflix o a Amazon (per citar algunes plataformes) ho fem en català. És la manera que els motors d’intel·ligència artificial de cerca identifiquin que darrere d’aquesta llengua hi ha milions de parlants.

Des de la Vicepresidència i la conselleria de Polítiques Digitals sempre hem tingut clar que el món que ve és digital, i que ha de poder ser en català. Ara fa un any vam engegar un projecte per fer que les màquines i la tecnologia entenguin i parlin en català. Amb el suport del supercomputador Marenostrum del Barcelona SuperComputing Center (BSC) estem entrenant una intel·ligència artificial a aprendre la llengua de Ramon Llull. Li hem posat el nom d’Aina, en honor a Aina Moll, qui fou la primera directora general de Normalització Lingüística de la Generalitat restaurada. Un projecte que pretén fer del català una llengua útil en aquest segle, que serà digital. Després d’un any d’entrenament, l’Aina ja ha après la sintaxi; o sigui, l’estructura de la llengua, i ara necessitem que aprengui el lèxic, la semàntica i la fonètica. Per fer-ho possible necessitem voluntaris que dediquin tres minuts al dia del seu temps a fer de parella lingüística de l’Aina connectant-se al web del projecteaina.cat.

Necessitem veus de gent gran, de gent jove, de Manresa, de Lleida, d’Alcanar, de Vilajuïga, de Manacor, del Pallars, d’Alcoi o de Perpinyà. Aquests darrers quinze dies hem portat l’Aina de gira pel País Valencià, les Balears i la Catalunya del Nord, i ara ho farem per totes les vegueries catalanes. Per recollir totes les veus, tots els accents i tot el vocabulari propi.

Fa massa anys que canviem d’idioma en pro d’una suposada bona educació. Canviarem ara d’idioma amb una màquina? Permetrem que una màquina tingui més drets lingüístics que una persona? Som com som perquè vivim, sentim, pensem, treballem, ens expressem i estimem en català. I ara ho hem de poder fer també en digital. Perquè és estimant en català que salvarem els mots.