Canvi o a canvi de

Barcelona. Aquesta és la propera gran fita en el camí de l’independentisme. Barcelona com a ensenya de les eleccions del maig de l’any que ve. Barcelona: governar-la o posar-la al servei de l’estratègia de partit. Proposar un canvi a Barcelona per governar-la o entregar Barcelona (i Madrid) a canvi de la governabilitat de la Generalitat. Aquest cap de setmana sengles entrevistes a dirigents independentistes donaven pistes de per on aniran els trets. Les dues tesis confirmen una realitat: el que es juga a Barcelona és si continua governant Ada Colau o governa Elsa Artadi. En ambdós casos amb el suport d’Esquerra, que és on sembla que volen arribar els republicans. Artadi diu que representa “l’únic canvi davant una ERC que és crossa de Colau”. I Vilagrà trencava públicament el seu acord de legislatura amb la CUP dient que no hi haurà qüestió de confiança perquè els antisistema no han aprovat pressupostos. I és que els pressupostos ja els aproven els comuns de Colau; i els Jocs Olímpics d’hivern i la copa Amèrica de vela a canvi dels pressupostos i l’estabilitat a l’Ajuntament Comtal que els proporciona Ernest Maragall. Canvi a Barcelona o a canvi de Barcelona: aquestes són les dues estratègies de l’independentisme per a la capital de Catalunya. Junts proposta el canvi a Barcelona, ERC proposa defensar altres coses a canvi de cedir Barcelona als comuns de Colau. No són els únics, però són els més transparents. D’altres defensen objectius més inconfessables que l’estabilitat a la Generalitat. Tots els nous invents, calcs de Manuel Valls, en principi anti Colau, promoguts per col·lectius poderosos, no busquen un canvi. També consisteixen a regalar Barcelona per assolir d’altres interessos, aquí vinculats a qüestions econòmiques o judicials que depenen de l’Estat, a canvi que la capital de Catalunya no sigui governada per un projecte de país, que això és el que espanta.