La ‘maneta’ de Piqué

AMadrid ja s’han oblidat de l’estafa de les mascaretes i l’escàndol democràtic de l’espionatge d’estat a l’independentisme, no ens enganyem, allà no és tal, perquè la catalanofòbia i la unitat de la pàtria són una coartada imbatible. I viceversa. Per això ara només els preocupa Gerard Piqué, perquè és un català amb èxit que mai no han pogut sotmetre, ni suportar, i els passa la maneta per la cara que hagi mogut els fils del seu món, aconseguint un gran negoci per al futbol espanyol amb la Supercopa d’Espanya i cobrant la corresponent comissió.

Segurament, de petits, no van conèixer El libro gordo de Petete, aquell que “te enseña y te entretiene”, o estaven molt distrets quan Barrio Sésamo els explicava la diferència entre arriba i abajo, dentro i fuera, delante i detrás... La qüestió és que fa hores i hores que escruten uns àudios de Whatsapp robats del mòbil del president de la Federació Espanyola de futbol, Luis Rubiales, per buscar un fil de corrupció, de delicte, de conspiració, de manipulació esportiva, d’immoralitat, de sospita, del que sigui, fins i tot del que es pugui amagar darrere un “Rubi” (de Rubiales) i un “Geri” (de Gerard). Escoltades del dret i del revés, el contracte és legal i boníssim per a la FEF; la comissió és legal, normal i gens abusiva; ni Piqué ni el Barça, ni tan sols l’Andorra (propietat de Piqué) han tret cap benefici esportiu, i sí, la Supercopa es juga en un país llunyà i poc edificant, però aquest mort deu ser d’algú altre, no pas de Piqué. Això sí, del robatori del contingut del mòbil de Rubiales, que és l’únic delicte existent, ni una paraula; del delinqüent que l’ha robat, ni mitja investigació; del conflicte d’interessos de qui entra en el joc i utilitza el material robat, ni deu segons de tertúlia. A dalt i a baix, a dins i a fora, davant i darrere...

Ara, Barrio Sesamo ja no els pot ajudar, però potser podrien recórrer a Sergio Leone. Fins i tot ell tindria clar quin paper jugaria cadascú en aquesta història: Piqué seria el bo, Rubiales seria el lleig i el lladre i els que li fan el joc són, obviament, els dolents.