Temps i discreció

Des que es va produir la brutal agressió sexual a una noia de 16 anys a Igualada l’1 de novembre de l’any passat, he llegit a Twitter, amb més freqüència de la que m’hauria agradat, queixes de ciutadans en relació amb la suposada inacció dels cossos policials envers aquest cas que sempre, sempre, anaven acompanyades de lamentacions perquè el temps passava sense que hi haguessin resultats. Com una cançoneta de l’enfadós que no aportava res de bo ni per a les persones directament afectades, ni per al conjunt de la població, impactada com va quedar per la violació. El conseller Elena va destacar ahir, en una entrevista a Catalunya Ràdio, que en aquests gairebé sis mesos que han transcorregut fins a la detenció per part dels Mossos d’Esquadra del presumpte agressor (un noi de 20 anys, veí d’Igualada) mai no s’ha deixat d’investigar i que hi ha casos que requereixen temps i discreció. Un concepte, el de la discreció, que a partir d’ara, amb l’inici de la segona fase d’aquest episodi, que s’encaminarà cap a un judici, serà molt útil de tenir en compte a l’hora de relatar tot allò que hi tingui a veure. El perill d’una revictimització de la noia agredida és molt gran i fora bo que tots hi posem de la nostra part perquè pugui continuar la seva recuperació.