Per què només parlem del “preu” de la llum?

D’un temps ençà, ens inunden les notícies sobre la forta pujada dels preus energètics. Si bé és cert que l’augment de preu dels combustibles fòssils, del gas i de la llum ja es venia observant abans de la invasió russa d’Ucraïna, aquesta tendència s’ha vist fortament accentuada en els darrers dos mesos de conflicte bèl·lic.

Pel que fa a la llum, la previsió del preu del MWh que es determina a la subhasta del mercat majorista ja forma part de la nostra quotidianitat, sobretot perquè ben sovint es marquen nous màxims històrics. Ara bé, aquest preu del MWh no es correspon al preu final que paguem els consumidors, atès que hi ha una sèrie de complicacions pràctiques, com ara el tipus de tarifa aplicable a cada contracte (mercat regulat o mercat lliure), la distribució horària del consum de cada llar, el grau de repercussió sobre el preu final aplicat per la companyia comercialitzadora, etc. El que sí podem preveure, però, és que si el mercat majorista fixa preus cada vegada més alts, el preu de la nostra factura elèctrica finalment augmentarà.

Les darreres setmanes també hem sabut que la Unió Europea ha acceptat una ’excepció ibèrica’ a la forma en què es calcula el preu elèctric al mercat majorista. Aquesta situació especial afecta els mercats elèctrics espanyol i portuguès i es justifica per la baixa connectivitat de la xarxa interna amb l’exterior peninsular, la qual cosa limita les possibilitats de comprar electricitat a fora. Això alhora limita la capacitat de disposar de fonts energètiques de baix cost i fa entrar al ’pool’ (és a dir, al mercat on productors i comercialitzadors negocien la compravenda d’electricitat) les centrals (més cares) de cicle combinat. Aquesta situació es dona quan hi ha una baixa producció de les renovables i/o quan hi ha una demanda alta.

No es coneix exactament en què consistirà l’excepció ibèrica però el que sí sabem és que buscarà atenuar els increments del preu elèctric. És evident, però, que tot aquest rebombori sobre el preu de l’energia en general i sobre el preu de la llum en particular amaga un altre debat, necessari però aparentment apartat dels focus informatius, que té a veure amb la forma d’obtenir l’energia. En altres termes, el debat sobre com produïm l’energia sembla fora de les preocupacions immediates dels reguladors.

A Catalunya tenim un escenari de tancament nuclear previst per la propera dècada, una planificació eòlica incomplerta i encallada, a més d’una estimació de fort increment futur de la demanda. Tot això, unit a la necessitat d’abandonar les formes contaminants d’energia, i de materialitzar una efectiva transició energètica verda. Si no s’encaren aquests assumptes amb rapidesa i valentia, del que sí podem estar segurs és que la pujada del preu de la llum no s’aturarà. Per no parlar de l’acceleradíssim deteriorament dels hàbitats on hauran de viure les generacions futures.