El PEIN, fet i deixat estar?

Amb la il·lusió que va fer a tanta gent i col·lec­tius diver­sos, l’apro­vació del Pla d’Espais d’Interès Natu­ral (PEIN) de Cata­lu­nya, fa 30 anys, i ara resulta que anem coi­xos! Mal­grat que, a tots els espais inclo­sos en el pla, se’ls aplica un règim pre­ven­tiu bàsic pel que fa a sòl no urba­nit­za­ble i a la implan­tació d’acti­vi­tats que poden fer malbé el medi, sem­bla que això no és sufi­ci­ent i fal­ten un munt de pro­tec­ci­ons deta­lla­des (que espe­ci­fi­ca­rien nor­ma­ti­va­ment, sense error pos­si­ble, fins on poden arri­bar les edi­fi­ca­ci­ons). Això crea mal­de­caps als ajun­ta­ments afec­tats i els com­plica la tasca de dene­gar (o no) pro­jec­tes urba­nit­za­dors en deter­mi­nats espais. Fonts de la Gene­ra­li­tat diuen que ara és difícil apro­var pro­tec­ci­ons deta­lla­des allà on no n’hi ha sobre els plans ini­ci­als, perquè són extem­po­ra­nis, de manera que cal­dria revi­sar-los i ajus­tar-los a la rea­li­tat. Davant d’aquesta situ­ació, algu­nes pre­gun­tes ja venen soles: com és que alguns dels plans inclo­sos en el PEIN tenen la pro­tecció deta­llada des de fa anys i altres no? Quins cri­te­ris s’han seguit per dei­xar en sus­pens el procés? No pen­sen posar-s’hi i aca­bar la feina? Quants pro­jec­tes s’han pogut fer durant tot aquest temps en els espais amb una pro­tecció coixa, sense que els ajun­ta­ments tin­gues­sin eines sufi­ci­ents per atu­rar-los, si volien? Sense des­merèixer la fei­xuga feina rea­lit­zada pels tècnics des del prin­cipi, tot ple­gat fa pen­sar que era un pla molt ambiciós, però que, final­ment, va aca­bar fet i dei­xat estar, pel que es veu.

De tota manera, els ajun­ta­ments hau­rien de ser més valents (alguns ja ho han estat) i apro­var pla­ne­ja­ments res­tric­tius que impe­dis­sin la pro­li­fe­ració de més cons­truc­ci­ons en espais ja prou atapeïts de tot­xos, sense depen­dre de nor­ma­ti­ves supe­ri­ors que tin­guin man­can­ces. És clar que, més habi­tat­ges, més impos­tos a cobrar, ja ho sabem, i els ajun­ta­ments no van pre­ci­sa­ment gal­do­sos de calés, però, de vega­des, cal donar pri­o­ri­tat a l’entorn i dir prou. Si no, en alguns casos, podria ser pa per a avui i gana per a demà. Perquè, mal­grat la importància que es dona, cada vegada més, a la pre­ser­vació d’espais natu­rals, es con­ti­nua cons­truint en parat­ges que hau­rien de que­dar pro­te­gits.

Sigui com vul­gui, hi ha feina per totes ban­des i ara mateix queda clar que un PEIN coix no ens ser­veix.