Covid, assassinats, Ucraïna

Des de fa una temporada, el Telenotícies dedica el primer quart d’hora a algun dels temes que donen títol a aquest article. Els temes han vingut un darrere l’altre i no acostumen a coincidir. Primer, la covid-19, amb tota la immensa informació que ha arrossegat. Tots els metges, epidemiòlegs i tots els científics que la televisió ha trobat han passat per tertúlies i s’han fet un tip d’explicar-nos en què consistia aquesta bestiola que ens ha malmès tantes coses.

Després han arribat els assassinats. Em refereixo a assassinats esgarrifosos que ens han anat passant per davant: pares que maten els fills, fills que maten els pares, homes que maten dones, assassinats a trets al mig del carrer i altres barbaritats com aquestes. No conec les raons per les quals s’han concentrat aquests assassinats en aquest període, però ha estat així. Després, s’hi ha afegit el gran i greu problema de la invasió russa d’Ucraïna, una nació veïna amb la qual tenia problemes, amb gran violència i destrucció.

Finalment, un afer més positiu i agradable: la recuperació del turisme internacional. La televisió ha entrevistat molts turistes que ens han explicat per què venien al nostre país en aquests moments. El turisme representa una bona notícia, ja que pocs pensaven que es recuperaria tan aviat. Espero que Catalunya continuï rebent ingressos procedents del turisme, nacional i internacional, que prou falta ens fa, es miri com es miri. Ara el que hem de fer és que aquest turisme tingui més qualitat que no pas l’anterior.

Tots aquests temes, amb excepció potser dels assassinats, tenen un vessant econòmic destacable. La covid-19 deixarà rastre, tot i que encara no podem quantificar-ho. La guerra dels deixebles d’en Putin deixa un rastre important, ja que, per primera vegada, ens adonem dels problemes que suposa la globalització de l’economia, tal com deia fa uns dies en aquestes mateixes pàgines. Trigarem a valorar-ne totes les conseqüències negatives, però sabem que n’hi ha, que n’hi haurà i que ens deixaran més apallissats que mai. Tots depenem de tots i quan es trenca aquesta relació, pels motius que siguin, en rebem les conseqüències.

Què hem après de tot això? Per començar, una mica de geografia, ja que dubto que tothom sabés on era Ucraïna i si era una nació independent o una província del que va ser la Unió Soviètica. També hem millorat els nostres coneixements en medicina. I s’ha confirmat la importància del turisme per a l’economia catalana.

Pel que fa als assassinats, no sé què dir, però realment quedo esparverat de la quantitat de barbaritats que hem vist durant els mesos passats i els actuals. És que som pitjors ara que abans? No ho crec, però els fets són els que són. Ens sobren clarament aquests crims que embruten una societat, que té uns valors socials i que no pot acceptar de cap manera aquests crims. Només faltava la sèrie de TV3 que porta aquest nom.

La covid-19 està a les acaballes, la guerra a Ucraïna no ho està gens, els turistes han d’anar arribant fins al setembre i hem d’esperar que els catalans, arrelats o nouvinguts, tinguin un comportament més sa. Recordo, fa uns anys, un diari que informava de tota una sèrie de barbaritats i que acabava les notícies dient que al parc zoològic de Sydney havia nascut una girafa i que el part havia anat bé. Malament rai, si hem de viure de fets tan naturals com el de la petita girafa.