Pablito, fotògraf d’un temps
Era simpàtic, empàtic i molt divertit i el coneixia tothom. Va tenir una vida de pel·lícula
La fauna periodística de casa nostra donaria per fer un llibre sobre anècdotes i curiositats i els fotògrafs tindrien un especial protagonisme. El fotògraf de premsa és d’una raça especial i cal reivindicar-lo perquè ara mateix, de fotos, en pot fer tothom, però això no converteix tothom que en faci en fotògraf i menys de premsa. Com fer piulades no vol dir fer de periodista. El fotògraf de premsa ha de tenir nas, paciència, valentia, contactes i un punt d’inconsciència. I sort, és clar, per fer la foto. Escric tot això per recomanar-los l’exposició Pablito, una visió propera, que es pot veure fins al 21 de maig a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona. Dissenyada per Inspai, són dècades de vida gironina captades per la càmera d’un fotògraf estimat. Es fa amb motiu del centenari del seu naixement, a Almeria. Però Pablo García Cortés, Pablito, va ser sempre un gironí de cor. Va treballar a molts mitjans i agències, però especialment a Los Sitios. Era simpàtic, empàtic i divertit. El coneixia tothom i tothom és tothom. No tenia mai un no i feia fotos a tothom que li ho demanava; això sí, a vegades sense carret, diu la llegenda. Es va jubilar com a fotògraf del Govern Civil i va fer cessió del seu fons de 78.000 imatges a la Diputació. Tenia una vida de pel·lícula. Va gestionar diversos bars; el darrer, el Ven y Ven, a Vista Alegre, que regentava la Ramona, la seva última companya. En Paul, el seu fill també fotògraf, el defineix com un influencer dels anys setanta. I té raó. En Pablito era pertot, però si el perdies l’havies d’anar a buscar a Platja d’Aro, la seva segona casa. Les seves fotos ens mostren com érem quan tothom venia a la Costa Brava. Quan Raymond Barre, primer ministre de França, va arribar a l’aeroport de Girona per passar les seves clàssiques vacances a La Gavina de s’Agaró i ho volia fer d’incògnit, es va trobar les autoritats esperant-lo i es va negar a baixar de l’avió. Va ser Pablito, que el coneixia, qui va pujar i el va convèncer que baixés. L’estampa, impagable, va ser la de Pablito presentant-lo a les autoritats. Era també un gran company. En Jordi Bosch explicava diumenge al Diari de Girona la visita al camp del Cerdanyola de Mataró amb el Girona, a regional preferent. El que no deia era que van haver de sortir cames ajudeu-me ni la mítica frase de Pablito: “En situacions així s’ha de fer servir el cap.” I el va treure del camp envestint amb la testa aquells que els volien agredir.
