Còctel explosiu

És normal que els francesos –no tots, és clar, però sí una majoria– respiressin alleujats diumenge amb la derrota de Marine Le Pen a les presidencials. Tot i els intents per blanquejar la seva imatge, el programa de la ultradretana –amb els prejudicis identitaris, els tics autoritaris i la defensa de la “prioritat nacional” a l’hora, per exemple, de concedir ajudes socials– hauria fracturat encara més un país ja prou dividit i hauria dinamitat el procés d’integració europea retirant França del tàndem que forma amb Alemanya per fer avançar la Unió. Pedro Sánchez ho va resumir molt bé quan, felicitant Macron per la seva victòria, va dir que, amb els resultats de les eleccions franceses, “guanya la democràcia i guanya Europa”. El problema arriba quan la democràcia i l’estat de dret es reconeixen a fora i es trepitgen a casa ignorant olímpicament escàndols com el Catalangate, un cas d’espionatge massiu per motius ideològics. Si el còctel no fos prou explosiu, Sánchez hi aboca encara unes gotes de cinisme proposant que el cos presumptament responsable de les escoltes il·legals, el CNI, sigui qui investigui el cas. Només faltava això per enfonsar encara més la democràcia espanyola en el descrèdit. O per fer-la tan creïble com la de Le Pen.