Històries que no tenen preu

Confesso que vaig ser de les privilegiades a poder carregar de llibres abans que el Sant Jordi es convertís en una versió actualitzada del diluvi universal. Aquest any, lluny de deixar-me portar per l’encanteri i la fascinació de les novetats, em vaig poder esplaiar sense presses ni multituds en el material de les parades de llibre de segona mà, descatalogat, envellit i oblidat. Vaig descobrir, després de tant de temps d’estimar la lletra impresa, que darrere de les cobertes sense estrenar i un pèl més estripades s’hi amagaven encara històries tant o més brillants que les noves. El preu, aquest criteri únic que hem assumit com a societat per avaluar-ho tot, perd valor en un món, el dels llibres, on encara somiar és a l’abast de tothom.