Amb Frontex no n’hi ha prou

No era cap secret que Fron­tex, l’agència de vigilància de les fron­te­res de la Unió Europa, vio­lava els drets humans. Almenys així ho denun­ci­a­ven feia temps les ONG. La dimissió del direc­tor exe­cu­tiu, acor­ra­lat pels escàndols de les devo­lu­ci­ons automàtiques –per tant, il·legals– dels refu­gi­ats, violència poli­cial i una gestió opaca esven­tren les con­tra­dic­ci­ons fla­grants de la política migratòria. Des de la crisi de Síria, els estats han apos­tat pel reforçament poli­cial de Fron­tex: el pres­su­post s’ha mul­ti­pli­cat i dels 50 efec­tius es pas­sarà als 10.000 agents. Més enllà de l’aposta per refor­mar Fron­tex, la UE ha de virar les polítiques a les fron­te­res perquè, dins i fora, com­plei­xin efec­ti­va­ment amb els valors de la unió.