No era ni el seu cotxe

Ahir parlàvem de piulades i dit fàcil amb la doble mort de Mino Raiola, representant de jugadors, i avui hi tornem a ser amb l’impresentable de Josep Bou i la corrua de dirigents de dreta extrema que es van afanyar a solidaritzar-se, també amb dit fàcil, amb el que no era res del que s’insinuava. El cas és molt més, però, que un cas de dit fàcil. Com a mínim és també un cas de cervell molt estret i de reserva molt àmplia de mala llet. No soc partidari de cordons sanitaris a ningú en general per la seva manera de pensar. Ni a Vox. Però a aquesta garsa en particular se li hauria de fer cordó i nus; i el partit amb què es presenta hauria de ser el primer de passar-l’hi pel coll i lligar-lo a un arbre o a un roc ben lluny de la vida pública. Tan de pressa que anava el molt mussol per poder denunciar una agressió o un atemptat que anhelava i del qual no tenia cap prova, en Bou va oblidar que no era ni el seu cotxe el que s’havia encès de vell i de manca de manteniment. Com a mínim no era el que havia declarat posseir en la declaració de béns feta en prendre possessió del càrrec. O sigui que ja és probable que sigui de la seva propietat, però va mentir en fer la declaració. Com va mentir en piular: “M’acaben de cremar el cotxe a Barcelona.” Difícil, molt difícil, concentrar més mentides en tan poques paraules. Ni l’han cremat ni és teu. Però et descriu bé, Josep Bou. Dit fàcil, cervell molt estret i gran reserva de mala llet.