L’Estat, a la picota

Pegasus ha posat l’Estat espanyol a la picota. Dijous passat vam entrar en un ple al Congrés pendents d’un delicte evident comès per l’Estat i en vam sortir amb la ministra de Defensa justificant aquest delicte; això sí, repetint fins a la sacietat que Espanya és una democràcia consolidada. L’espionatge sense autorització judicial a 65 ciutadans independentistes, entre els quals hi ha activistes, periodistes, polítics i advocats, viola drets civils com ara el de la protecció de la intimitat. La justificació d’aquest delicte per la ministra dient: “I què ha de fer un estat quan…?” implica la violació d’altres drets civils, com per exemple la dissidència política o la llibertat de pensament.

El govern no controla l’Estat. Manen les clavegueres; les forces de seguretat; els tribunals; els alts funcionaris. Manen perquè obeeixen la corona hereva de Franco, que un 3 d’octubre va dir alt i clar: “A por ellos.” I per això la premsa espanyola amb prou feines se’n va fer ressò: contra els catalans val tot. Aquest és el marc mental. El PP, Ciutadans i Vox ho van dir molt barroerament, entre mofa, befa i aplaudiments. Però, en el fons, van dir el mateix que la ministra de Defensa (militant del PSOE i de l’associació de jutges progressistes): “Què ha de fer l’Estat, si no, contra els que volen trencar-lo?” Com va dir Rubalcaba: el que calgui, “costi el que costi”. Però just quatre dies després d’aquests fets, ben d’hora i en dia festiu a Madrid, hem sabut que qui va dir que no s’havia espiat, però que si s’hagués fet s’entendria perquè era contra independentistes, també va ser espiada. Que els ho ha dit el CNI, que és qui va comprar el programa amb el qual s’ha fet l’espionatge. Però que diu que no han sigut ells. I que interposaran una querella. Ara sí, fa quatre dies no feia falta, tot plegat eren independentistes. Han manat tant temps les clavegueres de l’Estat que l’Estat és una claveguera. I sembla que això és només l’aperitiu.