Pas a pas, un salt enrere

Diuen que defensen la vida i porten la mort, que respecten la religió i no es compadeixen del patiment aliè, que legislen amb justícia i s’atorguen poders absoluts contra la meitat de la població, que són imparcials i fan política, més ben dit, partidisme. El seu argument principal? El cos de la dona, que encara no han entès que no els pertany, ni ho entendran mai perquè s’han estancat –i ja poden passar segles!– en el privilegi patriarcal d’on emanen les seves arbitràries atribucions. Combaten pas a pas tots els avenços en matèria d’igualtat assolits per la revolució feminista, pas a pas retrocedint quan nosaltres avancem, pas a pas agafant embranzida per executar un majúscul salt enrere cap al passat de mig segle enllà. El Tribunal Suprem dels Estats Units –de majoria conservadora gràcies als nomenaments de Trump– té previst revocar la sentència Roe versus Wade (1973), que protegeix el dret a l’avortament, i, si això es confirma, la decisió quedarà en mans dels estats, 24 dels quals ja s’ho esperen per decretar una prohibició total. Són els efectes de la minoria ultrareligiosa nord-americana infiltrada en el Partit Republicà? Probablement, però una reculada d’aquesta magnitud traspassa fronteres i s’escampa allà on l’extrema dreta creix –a tants països, malauradament–. Una reculada d’aquesta magnitud comporta sofriments i en alguns casos la mort, especialment de les dones sense recursos per accedir a l’atenció privada o viatjar a d’altres estats; hauran de confiar en metges clandestins, un risc i una indecència provocats per la justícia.