Elles no donen ni treuen vots

Les afganeses no donen ni treuen vots i la seva capacitat de generar polèmica és tan minsa que ens podem esquinçar la roba i passar pantalla. Així les coses recordem un llibre de l’escriptora algeriana Wassyla Tamzali publicat el 2011 que, com veuran pel títol, manté una indubtable vigència: El burca com a excusa. Terrorisme intel·lectual, religiós i moral contra la llibertat de les dones; analitza el posicionament de diferents partits europeus sobre la permissivitat o prohibició del vel islàmic segons càlculs electorals. Tornem a casa d’aquelles que, els facin el que els facin, no afecta la nostra seguretat, o això ens pensem; tornem allà on els talibans han decretat de nou que totes les que no siguin ni massa petites ni massa grans es tapin la cara obligatòriament per una qüestió de respecte –diuen– i per evitar provocacions. Ens ve a la memòria l’anterior etapa del seu govern i els càstigs –fuetades i lapidacions– imposats, ens ve a la memòria aquelles presons ambulants pels carrers de Kabul que ara potser no fotografiarem perquè el règim aconsella les dones que, si no tenen res important a fer, és millor que no surtin del recinte familiar. Res important a fer? És clar que no: prohibit estudiar, conduir, treballar, viatjar, viure. Els talibans, em temo, estan en línia amb la contrarevolució que l’extrema dreta impulsa arreu; vegem Polònia i Hongria, el suprem dels EUA contra l’avortament. Diferents mètodes i nivells, certament, però el mateix atac als nostres drets fins que un dia tampoc nosaltres donarem ni traurem vots. Exagero? No, si abandonem les afganeses