Opinió

Mariones de Farners

Segur que a la llarga alguna d’aquestes postres durà el nom d’una altra Maria

Qu’ils mangent de la brioche!”, es diu que va exclamar Maria Antonieta quan els cortesans la van advertir de les queixes dels súbdits perquè els mancava el pa. Havent dit aquesta burrada, la reina llaminera no va trigar gaire temps a perdre definitivament el cap. Això sí: quants pastissos, pastissets, galetes, cremes i brioixos hi ha al món que avui porten el nom de Maria Antonieta? Un fotimer. I és que quan la pixada fora de test pren categoria d’anècdota històrica, deixa-la córrer.

Bé, el cas és que, tres segles més tard, uns compatriotes seus organitzen cada any la Coupe du Monde de Pâtisserie perquè el brioix i altres dolços ja han entrat a totes les cases. Doncs va, i si fem un vaticini? Segur que a la llarga alguna d’aquestes postres durà el nom d’una altra Maria, i no pas per haver dit burrades. La colomenca Mariona Fidalgo és una jove que, acabat el batxillerat, ni tan sols s’havia plantejat estudiar gastronomia. Volia ser criminòloga dins del cos dels Mossos d’Esquadra. Finalment, però, devia pensar que si havia de vetllar per la integritat física de les persones, potser era millor començar evitant les toxines que no pas els enverinaments. La Mariona va decidir que es dedicaria a fer una pastisseria més saludable, lleugera i igual de saborosa. I el cas és que el seu recorregut professional resulta meteòric. Després de passar per l’Escola d’Hostaleria de Girona, va anar a parar a l’escola de pastisseria del reconegut català Jordi Bordas, guanyador l’any 2011 del campionat esmentat. Hi va entrar com a assistent, però de seguida va quedar enquadrada en l’equip de recerca que desenvolupa nous productes a partir del mètode B.Concept ideat per Bordas.

Vols fer un curs presencial o telemàtic sobre aquesta matèria? Sàpigues que darrere de la programació hi ha una jove brillant que —farnesitat obliga!— ha creat ja xocolates, cremes i altres combinacions de ratafia per a la fira anual i que fa temps que investiga sobre la potenciació dels sabors sense necessitat de tant de sucre. Una nova interpretació de la pastisseria tradicional. I així és com es propulsa encara més amunt una ciutat on el visitant hi acabarà comprant pastisseria de sempre i pastisseria nova amb nom i cognoms. La cosa acabarà així: —Em posi un torró de Can Tuyarro, unes teules Trias i mitja dotzena de Mariones.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.