El voraviu
Els jutges fan el 93%
Per això entenen els castellanòfils que demanen un 25% en l’ensenyament
Ni recursos, ni vots particulars en les interlocutòries, ni l’hòstia consagrada, que diria l’àvia Neus. En veure la deriva que vivim en la qüestió de la llengua s’enfilaria sense regatejar renecs, i us asseguro que rebrien, com deia ella, Déu, la creu i el fuster que la feu. La realitat és més que indignant. Ara ens menjarem el 25% de castellà a totes les escoles de Catalunya, per activa, per passiva o per perifràstica. Després, Déu dirà. La classe política catalana no sap ni què dir-hi ni què fer-hi (la que voldria dir-hi i fer-hi alguna cosa de profit). La classe política catalana, en el millor dels casos, està desbordada i parasitada. Gesticula molt, però ni es mou ni esmena. No hi ha més blindatge, ni més estratègia conjunta, ni més res. D’una banda, perquè a la pràctica tots sabem que a molts llocs el castellà ja fa temps que està per sobre del 25% que ara li institucionalitza la judicatura. D’una altra banda, perquè alhora que permetíem que la immersió no es complís, renunciàvem a empentar l’ús social de la llengua en altres àmbits. Un dels quals, la judicatura. La justícia viu al 93% en castellà gairebé cinquanta anys després de la mort del dictador. Com volem que no trobi lògiques les demandes que li plantegen els castellanòfils? Si ells es poden permetre fer en català només un 7% de les sentències i l’únic que fem és una estadística anual que els ho recorda, com volem que no trobin una gran concessió el 75% de català a les escoles?
