Sant Narcís i el mar

Dins les com­po­si­ci­ons de la 67a edició del Girona, Temps de Flors, a la plaça Assumpció del barri de Sant Narcís tro­bem la número 106, El mar i la rea­li­tat avui. Enti­tats, asso­ci­a­ci­ons, comer­ci­ants, veïns i veïnes de Sant Narcís, l’escola Fedac, l’escola Àgora i Mifas han fet un tre­ball cre­a­tiu excel·lent que uneix bellesa i mis­satge rei­vin­di­ca­tiu guar­nint la plaça més emblemàtica del barri amb diver­sos mun­tat­ges. Un mar amb ona­des d’hortènsies, d’altres de plan­ta­des dins de rodes de cot­xes, pops i pei­xos fets reci­clant ampo­lles d’aigua, un jardí de medu­ses mul­ti­co­lor i l’estre­lla de la plaça, una gran balena, verda i blava, natura i plàstic con­vi­uen en aquesta figura enorme i ama­ble; tot i el que ens està dient, pot­ser em resulta ama­ble perquè des­perta certa ten­dresa. Els nenúfars con­vi­uen amb petits velers aquests dies. El mis­satge és ben clar, i per si algú es des­pista hi ha dos car­tells que es poden lle­gir en un late­ral de la plaça Assumpció, que diuen “El millor residu, és el que no es genera”, abso­lu­ta­ment cert, i “Ningú pot fer-ho tot, però tots podem fer alguna cosa”, aquest segon mis­satge és, sense cap mena de dubte, tota una decla­ració d’inten­ci­ons dels veïns de Sant Narcís, coin­ci­deix amb la rei­vin­di­cació sobre l’ús i l’abús dels plàstics a les nos­tres vides, però també defi­neix molt bé els valors de les per­so­nes que han tre­ba­llat en aques­tes com­po­si­ci­ons i que man­te­nen viu l’espe­rit del barri de Sant Narcís. Res­piro, bado i penso que molta gent no s’apro­parà a la plaça Assumpció per Temps de Flors; quin greu, no saben el que es per­den. És un encert ampliar l’expo­sició de flors i obrir-la més enllà de Barri Vell; cal, per això, que com a mínim els giro­nins, tot fent un pas­seig, ens hi apro­pem. Agafo el car­rer Mare de Déu de la Salut per tor­nar a casa i m’aturo de nou per res­pi­rar barri, a la meva esquerra a través d’una porta enrei­xada veig una dona gran, força gran, aju­pida arre­glant les flors del seu pati, tes­tos per tot arreu, alguns de pen­jats a les bran­ques d’un arbre al mig del pati, flors, olors i vida. Li demano permís per fer una foto; s’incor­pora, em mira i em diu amb un som­riure: “I tant! Només fal­ta­ria”, sos­pira i em torna a par­lar: “Estic fotu­deta i les flors em donen vida.” Quanta raó!I quina sort viure a Sant Narcís. Gràcies, veïns i veïnes! Un any més, és un encert des­cen­tra­lit­zar Temps de Flors i obrir aquesta gran festa de la pri­ma­vera de la nos­tra ciu­tat als bar­ris...