Posar foscor a la llum

Les arts tenen una relació ambi­gua amb la guerra. N’han retra­tat l’èpica, però també la cru­esa. Com Goya als seus fos­cos i reve­la­dors Des­as­tres de la guerra, unes pro­sai­ques càmeres d’un polígon a la regió de Kíiv –com els dels afo­res de qual­se­vol població euro­pea– han cop­sat ara l’atroç rea­li­tat de l’ocu­pació. L’esgar­rifós vídeo –ja en mans dels fis­cals que inves­ti­guen les acci­ons rus­ses a Ucraïna– mos­tra un saqueig sòrdid i l’assas­si­nat d’uns civils que res tenen a veure amb una ope­ració per des­na­zi­fi­car res. És un retrat que recorda més un true crime que no els films de Hollywood que han for­mat l’ima­gi­nari de les gene­ra­ci­ons que no han vis­cut un con­flicte armat. Perquè, més enllà de la pre­sumpció d’innocència, això és el que mos­tren les imat­ges: un crim de guerra.