De reüll
Germana
Primer heu de ser dones que monges. Li ho van dir a Assumpció Piferrer quan l’ara priora va entrar al monestir de Sant Daniel amb 21 anys. Vaig mencionar-ho a l’amiga que em va convèncer per veure el documental del mes Fe i llibertat quan la meva proposta era escoltar la vida de deportació d’Irène Némirovski. Però el destí ens havia de dur al convent: l’amiga havia vist Benedetta, de Paul Verhoeven, i jo havia llegit a Deliri d’amor, d’Alda Merini, la referència que fa de la monja de Monza: sor Virginia Maria va escandalitzar la Llombardia del segle XVII per ser l’amant d’un comte. L’escàndol, per a una de les monges del documental, comença quan es calça unes Converse. Acció de rebel·lia i imatge del cartell, superficial, poc transgressor. Es tracta de la crisi d’identitat de dues joves lesbianes que no encaixen en la societat croata i veuen en el convent la solució. L’amor de clausura que mostra el documental d’Ivana Marinic Kragic no és el d’una monja, objecte de voyeurisme patriarcal amb què es deleix Verhoeven o es construeixen els relats històrics i eròtics de l’imaginari popular. Són dones terrenals, amb vida interior, que no s’acomoden a les normes, a la manera d’Història d’una monja (1959), amb Audrey Hepburn com la germana Lucas. La resposta és la sororitat , que el feminisme s’ha apropiat i que és el que van aconsellar a la priora de Sant Daniel i hauria de ser regla de qualsevol germana, amb hàbit o sense.