L’horror dels crims d’honor

Mabe, 12 anys, del Iemen, com que juga amb un nen el pare considera que el seu cos del qual ell és propietari ha estat irreparablement embrutat i que el preu de la purificació és la vida. Elles ja havien advertit de la brutalitat del vídeo però el van passar per conscienciar-nos sobre l’existència de feminicidis ocults i d’escassa ressonància si bé adherits a la natura femenina com una paparra alimentada del pitjor de la tradició i de la religió. Vam conèixer la Mabe ensangonada, amb el rostre deformat pels cops, amb els ulls closos i la veu tremolosa contestant les preguntes del pare: sí, sabia que mereixia un càstig, que havia de morir, que aniria a l’infern; mentre ell la torturava un altre home gravava i no pensin pas que ho fes per denunciar l’assassinat, al contrari, per justificar-lo, per demostrar que la víctima havia confessat i el botxí estava en el seu dret de sentir-se ofès i practicar el crim per netejar l’honor. Després van llençar el cos muntanya avall. Les persones que érem a la sala ens vam quedar sense alè davant una crueltat tan immensa i perquè tenien davant nostre tres joves, l’Amal, l’Ebtesam i l’Ouloum, perseguides per la seva irrenunciable pulsió de llibertat que els ha portat a deixar els seus països –Aràbia Saudita, Iemen i Mauritània– i sol·licitar asil per salvar-se. Vam entendre que sense el titànic esforç de feministes com la Nasara, la Tfarrah i la Benda no estarien aquí per explicar-ho i que és necessari organitzar vies segures per protegir qui fuig del patriarcat implacable en contextos islàmics perquè la majoria es queden pel camí.