Alquímia econòmica

Diu d’alquímia el Gran diccionari de la llengua catalana que, en l’època antiga i medieval, era “doctrina i estudi experimental dels fenòmens químics que tenia per objecte trobar la pedra filosofal i l’elixir de llarga vida”. També era coneguda pels intents de transformar plom en or. I tot i que sigui una doctrina antiga, en l’economia hi ha molts intents de transformar plom en or.

En la gran crisi bancària del 1978, quan els directius van veure les orelles al llop i analitzaven les entranyes de les seves caixes, van entrar en pànic en veure la magnitud del desastre que havien fet i pràcticament tots, també les autoritats monetàries, van intentar sortir de la catàstrofe recuperant les tècniques de l’alquímia i van començar a fer fusions de caixes dolentes amb l’esperança que esdevindrien bones. Era exactament el mateix que feien els que a l’edat antiga pretenien transformar el plom en or. Com és natural, i com ja va passar llavors, no va funcionar. El resultat va ser un desastre més gros i amb uns costos de personal i econòmics molt alts. De fet, els catalans també ens hi vam deixar tot el teixit financer d’obediència catalana, perquè algunes de les caixes tenien més de cent anys d’història.

La noció de tolerància al risc no és simètrica per a tothom, cadascú té el seu nivell, però sovint la cobdícia el pot maximitzar fins a entrar en el terreny de la imprudència. He vist persones amb poca tolerància al risc que la cobdícia ha transformat en temeraris imprudents.

Un cas verídic: em van ensenyar uns correus electrònics que havia enviat un desconegut que deia que era l’administrador de la fortuna d’Imelda Marcos. Hi adjuntava un certificat de dipòsits d’un banc de Nigèria amb força milions de dòlars i proposava al destinatari que l’ajudés a recuperar-los; a canvi, li donaria una comissió que superava el milió de dòlars. Però, i aquí hi havia l’adversativa, havia d’anar a Nigèria i contactar amb un advocat per tal de fer la gestió, el qual li demanava una reposició de fons, que ell no tenia, i exigia a l’empresari que li fes una transferència per poder fer la reposició de fons. A canvi, i com a garantia, ell guardaria els certificats dels dipòsits fins que es poguessin alliberar. És clar que quan l’interlocutor, que era un empresari, em feia tot el relat amb un cert goig, li vaig haver de dir que era una estafa. Després d’un temps d’incredulitat, el vaig poder convèncer. En situació normal, aquesta persona tenia un nivell de tolerància al risc molt baix, però la cobdícia el superava. I als que potser es pensen que és un fet aïllat, els diré que, amb tota seguretat, molts directius de banc en el decurs de la seva vida professional s’hi han trobat, perquè aquests intents d’estafa, amb variants diverses, són recurrents.

Els que tenim certa edat recordarem la fallida del portal Terra. Les seves accions a borsa pujaven com l’escuma, i no va tenir mai beneficis. L’aparença era talment com si haguessin convertit plom en or. Vull recordar que la seva capitalització en borsa va superar la del mateix BBVA. Un fet també més propi de la cobdícia que no pas de la racionalitat econòmica.

Ara tenim un fenomen del qual es parla molt aquests dies: les criptomonedes. En dos mesos han perdut més que tot el PIB espanyol en conjunt, i per tant moltes persones hi han quedat atrapades i s’hi han deixat fortunes, si no tots els estalvis. En matèria de criptomonedes, hi ha dos tipus de persones: les que hi creuen cegament i les que no. Però jo sospito que molts d’aquests gurus que hi prediquen a favor cada cop que en tenen l’oportunitat són ara incapaços d’explicar el perquè d’aquesta enfonsada, de la mateixa manera que tampoc ens podien explicar les espectaculars alces dels darrers anys, llevat que fos perquè és un producte altament especulatiu i ja hi ha grans grups que el dominen suficientment per fer-hi grans negocis.

Però si vostè, amable lector, és una de les persones que hi han invertit, ha de saber que l’any 2021 el Salvador va ser el primer país –i, de moment, l’únic– que va adoptar el bitcoin com a moneda i la va lligar a la seva economia tot i els advertiments de l’FMI i de Moody’s. Només hi faltava la pujada dels tipus d’interès i unes expectaves de més pujades perquè els inversors marxessin a correcuita de les criptomonedes. El Salvador podria ser el primer país a fer una suspensió de pagaments per culpa dels bitcoins. En aquest cas, també ha fallat l’alquímia.