Al final prendrem mal

D’aquell cap de setmana del “no sou els únics, també han espiat la ministra que comanda els espies i el president que ho comanda tot”, fins aquest cap de setmana del “ens espiaven perquè no aconseguíssim una alcaldia independentista a Barcelona”, les accepcions lingüístiques de la tàctica que exhibeixen són múltiples, encara que la tàctica és la mateixa. A veure. Capbussem-nos als diccionaris a furgar com ho podrem dir. Provocar cortines de fum. Desviar els centres d’atenció. Marejar la perdiu. Embolicar la troca. Vestir la mona. Fer ballar el cap. Emprenyar la gata. Fugir d’estudi. Fer passar amb raons. Embolica que fa fort... Els guionistes treballen tan a preu fet que al final prendrà mal l’apuntador i, com deia l’àvia Neus, la culpa serà del manxaire. Anem al gra i concretem. 1. Des de el primer de juny de l’any 2018 aquest Estat ha tingut el mateix president del govern, que és qui, en última instància i a través del ministre de Defensa, mana i mena els tres mil espies. 2. El president ho és gràcies als suport dels seus diputats, les esquerres i els nacionalismes/independentismes catalans i bascs. 3. Durant quatre anys els han espiat a tots, als que manen i menen els tres mil espies i als que donen suport per manar i menar. Què més fa falta saber? Fins quan esperarem reunions bilaterals que no siguin de dos minuts a peu dret? Fins quan “congelem” la taula de diàleg? Fins quan prendrem el pèl? Al final prendrem mal.