La nova llei d’avortament
La nova llei d’interrupció de l’embaràs, que el govern espanyol ha pactat per a la seva aprovació al Congrés, és un altre pas endavant en la conquesta de la igualtat de drets de les dones. No és pas que el dret a l’avortament no estigués ja reconegut en la legislació vigent, però el que fa el nou text legal és eliminar traves, proveir condicions suficients i més justes des del punt de vista sanitari i laboral per poder exercir aquest dret amb llibertat i finalment afegir elements de reconeixement i protecció social per a qüestions com ara la menstruació i la violència reproductiva. No es tracta tant, doncs, d’un reconeixement sobre el què com d’un salt qualitatiu en el com, amb avenços substancials en qüestions com ara la baixa per a la interrupció voluntària de l’embaràs, la garantia de proximitat dins del sistema públic de salut, l’eliminació dels tres dies de reflexió i la supressió del permís obligatori dels pares en el cas de menors amb 16 o 17 anys, als quals s’afegeixen altres avenços no directament relacionats amb la interrupció de l’embaràs, com ara el permís retribuït a partir de la setmana 39 d’embaràs i la baixa laboral per menstruació incapacitant.
Aquest projecte de llei és fruit d’una situació política particularment favorable, definida per la majoria progressista al Congrés i la presència de Podem dins l’executiu, però també és fruit d’un moviment global de la societat, potser encara massa lent i ple de resistències ideològiques com s’està veient en el cas dels Estats Units, però clarament dirigit a eliminar les discriminacions i desigualtats per raó de sexe, desmuntant una concepció patriarcal profundament arrelada en la història però cada cop més fora de lloc en el món on tots els individus tenen reconeguts els mateixos drets i deures. Perquè es tracta d’això, no pas de menystenir el debat, les consideracions morals i ètiques que suscita la qüestió de l’avortament o la legitimitat de les posicions personals a favor i en contra, sinó de garantir drets i de construir una societat en què la meitat de la població no sigui injustament penalitzada per la seva condició sexual.