Tribuna
Vulnerabilitat o oportunitats
En Rafa té 18 anys i viu a Lloret de Mar. No té l’ESO, està desvinculat dels estudis i té problemes conductuals. Actualment s’ha motivat a reprendre els estudis i ha aconseguit plaça en una formació ocupacional a Salt. L’autobús li costa 100 euros al mes, cost que no pot assumir, ja que la situació econòmica a casa seva és molt precària. L’Abigail té 16 anys i viu a Salt. Té el graduat d’ESO adaptat. Està motivada per continuar els seus estudis i ha aconseguit plaça al cicle formatiu que volia. Ha demanat la beca del ministeri, però si la hi concedeixen no la hi ingressaran fins al mes de maig. Per començar el curs aquest setembre, ha d’avançar el pagament de la matrícula, però no pot fer-hi front. Per tant, cap dels dos no podrà continuar estudiant.
Són exemples de situacions reals que es troben joves que, tot i tenir ganes i motivació per fer-ho, no poden continuar estudiant. Parlant clar, hi ha persones que pateixen discriminació i desigualtat, no hi ha igualtat d’oportunitats en l’accés a la formació, ni aquesta està garantida per a tothom. I, com sempre, aquelles qui ho pateixen són les més vulnerables: joves amb dificultats econòmiques, problemes familiars, manca de documentació, història de fracàs escolar, manca de suport i referents, etc. Si aquestes persones queden fora del sistema en una situació vulnerable permanent, es poden veure abocades a situacions de precarietat i conductes antisocials. És per això que els governs han d’apostar per unes polítiques d’ajut que, a llarg termini, contribueixin a una societat més justa.
Moltes d’aquestes persones joves tenen una relació negativa amb els estudis, la seva experiència escolar no ha estat positiva. Aquest fet les aboca a la recerca de feina, sovint poc qualificada i amb condicions pèssimes. I això si aconsegueixen trobar-ne... Per tant, la manca d’oportunitats perpetua la situació de vulnerabilitat en què es troben. La tasca d’acompanyament que se’ls fa un cop finalitzada l’ESO és clau per revertir aquesta situació. Es “reconcilien” amb la formació i moltes aposten per a continuar els estudis. En aquest punt, és important poder garantir que la persona accedeixi a la formació, ja que es tracta d’un procés fràgil que es pot trencar ràpidament. És cert que existeixen beques per estudiar (beques del Ministerio, beques Equitat...), però són insuficients: marquen uns requisits que algunes persones no poden complir, cobreixen només una part de les despeses, els terminis de no encaixen amb el calendari de pagaments de matrícules, o es tracta de formacions privades no finançades.
Vivim en una societat desigual i injusta, on l’equitat és una utopia. La igualtat d’oportunitats s’ha d’aconseguir eliminant els obstacles que afecten aquests col·lectius vulnerables, per tal de facilitar que puguin assolir els seus objectius i no siguin exclosos. Quins mecanismes podem posar en marxa? D’una banda, la lluita social col·lectiva per canviar allò estructural que perpetua aquestes desigualtats. És un dret de les persones i una obligació de la societat i de les polítiques educatives i socials proporcionar mitjans necessaris perquè aquestes puguin tenir una vida digna. També cal una implicació propera a nivell local. Els ajuntaments, coneixedors del territori i de les necessitats d’aquestes joves, haurien de generar un teixit social que els proporcionés acompanyament i orientació. D’altra banda, calen accions pràctiques en el seu dia a dia encaminades a compensar aquesta situació. Un exemple és la campanya Microbeques 16+ de la Fundació SER.GI, on la ciutadania aporta econòmicament en forma de petites beques a joves majors de 16 anys en situació de risc social, que els permeten pagar matrícules, material, transport, etc. per continuar els seus estudis.
Per cert, l’Abigail, a través de les Microbeques 16+, ha pogut pagar la matrícula del cicle formatiu, de manera que ha continuat la seva formació, de la qual està molt contenta. En Rafa, en canvi, no ha pogut comptar amb cap ajut econòmic per pagar el transport. Així que el primer dia de curs no hi va poder assistir, ho va deixar i no ha tornat al projecte ni a estudiar. Com a societat tenim un repte: oferir oportunitats educatives reals i per a tothom.