Un any de poca volada
Un any després de la investidura de Pere Aragonès com a 32è president de la Generalitat, el balanç en clau de país, d’autogovern i i d’estratègia nacional no es pot qualificar d’altra manera que minso. El govern de coalició entre ERC i Junts resisteix, però avança amb la mateixa dificultat i les mateixes ombres a l’horitzó amb què va arrencar fa un any després de mesos d’intenses negociacions a tres bandes amb la CUP. El que havia de ser la legislatura de la majoria independentista, la del 52%, s’ha esvaït en afers tan importants com el pressupost de la Generalitat, que ERC i Junts van aprovar amb el suport dels comuns; la reforma de la llei de política lingüística després de la sentència del TSJC contra el model d’escola catalana, que ERC té pactada amb el PSC i comuns, però no amb Junts i la CUP, o la candidatura per als Jocs d’hivern del 2030, que els cupaires rebutgen frontalment.
La geometria variable al Parlament és el pla de contingència a què s’ha agafat Pere Aragonès per mantenir l’estabilitat del govern durant aquest primer any, però resulta difícil imaginar que pugui mantenir aquests equilibris molt més enllà. No és cap secret que darrere els desacords i les tensions en qüestions concretes hi ha una discrepància de fons en el rumb polític que ha de seguir el país i les seves institucions després de l’1 d’Octubre i la posterior repressió de l’Estat. I ara com ara tampoc és un secret que l’estratègia de diàleg amb l’Estat esgrimida pel president Aragonès està en caiguda lliure, en primer lloc per la falta evident de voluntat i d’incentius del govern de Pedro Sánchez per entaular una negociació política transcendent amb Catalunya, i en segon lloc perquè l’esclat del ‘Catalangate’ i la evident implicació de l’executiu espanyol en l’escàndol fan encara més difícil plantejar-se aquest diàleg bilateral. En aquestes circumstàncies, amb les municipals d’aquí a un any i amb els socis d’investidura de Pere Aragonès reclamant el replantejament de l’estratègia del govern, resulta difícil no mirar al futur amb escepticisme.