Opinió

A la tres

Sexe, tabús i ‘manades’

“Influenciadors que banalitzen i programes de TV que tracten les ‘manades’ com casos del cor i no com un delicte

Elles tenen 12 i 13 anys. Unes cri­a­tu­res, encara. S’havien citat amb dos joves a través de la xarxa social d’Ins­ta­gram. I van aca­bar sent vícti­mes d’una vio­lació gru­pal en què van par­ti­ci­par fins a sis nois, d’entre 15 i 17 anys. Un hor­ror. Aquest cop a Bur­jas­sot, al País Valencià. Però, tràgica­ment, no és un succés aïllat. La violència sexual con­tra menors i exer­cida per menors és un pro­blema greu i que cal abor­dar amb tots els recur­sos pos­si­bles.

El sexe ha estat sem­pre un tabú. Pràcti­ca­ment tots hem cres­cut en la ignorància, amb una trans­missió nul·la entre gene­ra­ci­ons. I l’experiència i la madu­resa ens han fet de guia. Amb encerts i errors, hem estat auto­di­dac­tes per anar con­for­mant la nos­tra iden­ti­tat sexual. En canvi, el pano­rama dels nos­tres fills és radi­cal­ment dife­rent. L’accés a la infor­mació està a l’abast d’un clic, mol­tes vega­des sense cap fil­tre previ. I això pot abo­car a inter­pre­ta­ci­ons errònies o ser un moti­va­dor d’acci­ons vio­len­tes, si no hi ha un acom­pa­nya­ment pedagògic. Les futu­res gene­ra­ci­ons ja no viuen el sexe com un tabú. Les pre­gun­tes que nosal­tres no ens atrevíem a fer als nos­tres pares, ells les for­mu­len amb natu­ra­li­tat i la majo­ria de vega­des reben res­pos­tes. Tot es basés en això! Però allò que inten­tes cons­truir a casa cau com un cas­tell de car­tes a causa de les xar­xes soci­als i inter­net. El sexe pre­sen­tat com una acció agres­siva, que con­ver­teix la dona en un objecte submís. No és una nove­tat en la comer­ci­a­lit­zació del sexe però sí que ara l’impacte que té en els menors és més accen­tuat, ado­bat per influ­en­ci­a­dors que bana­lit­zen i pro­gra­mes por­que­ria que trac­ten les mana­des més com casos del cor que no pas com un delicte. Tot ple­gat es con­ver­teix en una tromba d’infor­mació que arriba fins als nos­tres fills i con­tra la qual cal llui­tar cada dia a casa. Una feina d’acom­pa­nya­ment que els per­meti tenir les eines necessàries per des­triar i deci­dir cor­rec­ta­ment. I, mal­grat tot, no dei­xes d’encre­uar els dits ni t’aban­dona aque­lla sen­sació que la lluita no està com­pen­sada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.