Una parella que estima els llibres

La parada de llibres de segona mà és a tocar Fontana, a prop de l’entrada del metro –ho explica L’Independent de Gràcia–, una senzilla i pulcra parada a terra, estesa damunt d’un plàstic. La Cristina, de 34 anys, està enamorada d’un ofici que practica amb cura i professionalitat: coneix el gust dels clients i els avisa per Whatsapp quan li arriben exemplars dels seus autors preferits. En Guillem, de 68 anys, pot ajudar poc, amarrat a la cadira de rodes, però li fa costat i saluda els vianants que s’aturen. El dia passa bé: la gent, la conversa, la llum. Però la nit és un infern: la intempèrie, la solitud, la tristesa, el desànim. Des que l’habitació que tenien llogada es va inundar d’aigües fecals, no han trobat un lloc on refugiar-se. Amb la pensió no contributiva d’ell, l’ingrés mínim vital d’ella i els petits guanys del comerç, superen els 1.000 euros i volen i poden pagar una altra habitació, però no hi ha res disponible per menys de 600 i a aquest nivell no arriben; passada la pandèmia, els preus estan pujant. Serveis socials els ofereix solucions per separat –ell a un sociosanitari, ella en un alberg–, però ells no es volen separar, es tenen l’un a l’altre. I tenen el suport dels veïns del barri, que fan gestions amb l’administració, que els avalen en la recerca d’un sostre, que els guarden el gènere perquè no l’hagin de traginar cap als serveis del pàrquing on, a partir de mitjanit, s’aixopluguen clandestinament, ella estirada a terra, ell recolzant el cap a la pica del lavabo, intentant descansar unes hores. La Cristina i en Guillem donen una segona vida als llibres. I ells no la mereixen?