Contra el racisme

Hi ha un individu que es diu Sergi-Xavier, que li pega, de manera violenta, a una noia, menor, equatoriana, per raons racistes, als Ferrocarrils de Catalunya. Dada primera, el seu nom ens revela que és català-català. Segona dada, pel que veiem al vídeo, ningú no va ajudar la noia; tercera dada: és que estava begut, diu, considerant que ja no és responsable de res; i quarta dada, jo no sóc racista, diu. La meva conclusió és que el Sergi-Xavier és un perill per a la societat, que no sap controlar-se i que és racista. Ser racista és un delicte. De moment ha d’anar presentant-se al jutjat, però ignoro si hi ha algun sistema per impedir el seu accés, almenys durant un any, als transports públics de Barcelona. Que vagi a peu.

En un tren Girona-Portbou, el revisor s’adreça a un viatger de pell fosca, el pediatre Iván Ramos (de nacionalitat francesa i d’origen cubà), que va a la seva feina. És a l’únic a qui li demana el bitllet i la identificació. El passatger, que està aguantant un retard, es nega a totes dues coses, i el revisor diu que ara sabràs qui sóc jo; entre unes coses i altres, el tren arriba amb més d’una hora de retard. Ara bé, els altres passatgers, tan perjudicats com el senyor Ramos, se solidaritzen amb ell i amb la seva actitud valenta. Aquest empleat és un racista, i com que el racisme és un delicte, li ha de caure a sobre el pes de la llei.

Hi ha, doncs, diverses actituds davant del racisme, però veiem sempre un individu agressiu, milhomes i envanit per causes imaginàries. Cal rebaixar-los els fums, i això només ho pot fer la llei. Una tasca molt més important que a veure quina quota de poder té cada jutge.