Defensor de qui?

Tal com van les coses, i veient com es nor­ma­lit­zen les pràcti­ques de les cla­ve­gue­res, sem­bla que Pega­sus que­darà en una tem­pesta en un vas d’aigua. Les pro­tes­tes ini­ci­als, les exigències d’assumpció de res­pon­sa­bi­li­tats s’esta­ve­llen en el mur de con­tenció aixe­cat pel govern espa­nyol per evi­tar que l’escàndol es des­bordi. És reve­la­dor com­pro­var com el defen­sor del poble, Ángel Gabi­londo, ha des­pat­xat la inves­ti­gació oberta sobre el Cata­lan­gate. Sim­ple­ment s’ha limi­tat a dir que la uti­lit­zació del pro­grama Pega­sus per part del CNI en 18 casos d’inter­venció de comu­ni­ca­ci­ons a figu­res de l’inde­pen­den­tisme es va ajus­tar a la llei i a la Cons­ti­tució. Si es trac­tava d’esbri­nar, tal com va expli­car la mateixa ins­ti­tució quan va anun­ciar que faria la inves­ti­gació, “una even­tual uti­lit­zació ina­de­quada de l’eina” –el software isra­elià–, la res­posta és que no. Cas tan­cat. Què hi fa que l’Estat s’hagi invo­lu­crat en un cas d’espi­o­natge polític en tota regla que hau­ria fet sal­tar governs en democràcies “ple­nes” de veri­tat... Per Gabi­londo, tècni­ca­ment es va espiar bé. I si ho diu el defen­sor del poble, que té la funció de pro­te­gir els drets fona­men­tals empa­rats per la Cons­ti­tució i les lleis espa­nyo­les davant pos­si­bles abu­sos de l’admi­nis­tració, ja podem res­pi­rar tran­quils.