Els pobres espanyols de Iakutsk

Dec ser un tou, però em sap greu el calvari pel que deuen estar passant els jugadors de la selecció espanyola de futbol sala que es van enfrontar a Catalunya a la llunyana ciutat de Iakutsk, a Sibèria.

És impossible llegir les seves declaracions –encara que sigui a través de la premsa rabiosa– sense adonar-se que es tracta d’un grapat d’aficionats a l’esport que, simplement, van actuar de la manera més normal: van jugar i van intentar guanyar. Els pobres, fins i tot van exigir que sonés l’himne espanyol i, naturalment, es van indignar quan, per error, va sonar el britànic. A sobre, quan el van avisar de l’equivocació, l’àrbitre es va adreçar a un dels jugadors, un extremeny anomenat Paco Jiménez, i li va dir que era igual, que el cantessin sense música. M’imagino la cara del pobre Paco.

Per si fos poc, els espanyols van perdre el partit i van ser eliminats, mentre els catalans passaven a la següent ronda. El desconsolat entrenador espanyol, Ángel Chacón (a qui els seus jugadors anomenen “Capello”), va dir –massa tard– que, si ho arriba a saber, porta un parell de jugadors del seu club i deixen els catalans a la misèria. Però l’armada havia estat vençuda i a Sibèria s’havia post el sol.

El partit de Iakutsk va merèixer els honors de la portada de més d’un mitjà i l’atenció preferent de l’ambaixador espanyol a Rússia, que, per cert, també es deu haver endut una bona bronca. Els contribuents, a més, hi destinarem un bon grapat de diners a través de l’Advocacia de l’Estat, que, segons s’ha anunciat, ha obert una investigació per un possible delicte d’“usurpació indeguda de símbols nacionals”. Imagino que les víctimes, un cop més, seran el jugador Paco Jiménez, l’entrenador Ángel Chacón i la resta de l’expedició.

En fi, ser espanyol és dur. Tant que de vegades ni tan sols respecten que ho siguis.