Regals d’aniversari

Coin­ci­dint amb el seu pri­mer ani­ver­sari al cap­da­vant de la Gene­ra­li­tat, el pre­si­dent Ara­gonès ha rebut una pila de regals en reco­nei­xe­ment de la via pragmàtica ele­gida per ERC per sor­tir de la fase depres­siva post 1-O. Com es pot inter­pre­tar, si no, tot el que anem conei­xent de l’escàndol Pega­sus, l’espi­o­natge a l’inde­pen­den­tisme ava­lat pel govern d’Espa­nya; els recur­sos de la dreta i l’extrema dreta con­tra els indults del procés; la sentència del 25% del català a l’escola, la llei de l’audi­o­vi­sual tirada enda­vant gràcies al con­curs del PP, o el menys­te­ni­ment públic i humi­li­ant de la taula de diàleg per part de qui se suposa que l’ha d’impul­sar? Espe­ci­al­ment feri­dor ha de ser que el menys­preu li arribi, a ERC, de qui va aju­dar a entrar a La Mon­cloa, Pedro Sánchez i el PSOE, abo­nats ara a la geo­me­tria vari­a­ble per evi­tar pagar peat­ges a ali­ats incòmodes. I a Cata­lu­nya, un any després, què queda de les pro­me­ses de cohesió interna i de bon govern? Les bara­lles entre socis i la riva­li­tat pel poder mar­quen la tònica men­tre l’inde­pen­den­tisme con­ti­nua enca­llat en el debat estratègic. Diria que el pro­blema no és tant el camí, que també, com la meta, traçar i defen­sar un objec­tiu clar i com­par­tit de país per damunt de la dis­crepància par­ti­dista. A l’altra banda, ho tenen claríssim.