Un món feliç sense pobres

L’Ajun­ta­ment pretén un món feliç i per­fecte en el seu terme, un món abso­lu­ta­ment repro­va­ble, dis­cri­mi­na­tori, injust i con­trari als prin­ci­pis de coo­pe­ració i soli­da­ri­tat que regei­xen en la nos­tra soci­e­tat. Ho diu el magis­trat Fede­rico Vidal i es refe­reix al con­sis­tori de Premià de Mar, que el setem­bre del 2020 i amb el pre­text de llui­tar con­tra les ocu­pa­ci­ons d’habi­tat­ges va apro­var una moció per endu­rir fins a l’extrem l’accés al padró: queda limi­tat als veïns en pos­sessió d’un títol de pro­pi­e­tat o d’un con­tracte de llo­guer. Els grups muni­ci­pals que hi esta­ven en con­tra –tot reco­llint les crítiques de la Xarxa d’Habi­tatge del Baix Maresme, de la Fede­ració d’Enti­tats Cata­la­nes d’Acció Social i d’Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal– van pre­sen­tar recurs i ara l’esmen­tat jutge ha dic­tat sentència anul·lant el regla­ment perquè vul­nera drets cons­ti­tu­ci­o­nals, i, dit d’una manera més pre­cisa, expulsa d’aquest món feliç i per­fecte els pobres i ho inter­preta com un pur i dur intent de neteja resi­den­cial. Sabem que hi ha màfies que es lucren amb l’ocu­pació il·legal d’immo­bles, sabem que sala­ris i preus desen­to­nen, que l’espe­cu­lació no cessa i que un sos­tre digne ja no és opció per a un nom­bre crei­xent de per­so­nes, sabem que sense polítiques gene­rals més valen­tes els ajun­ta­ments es tro­ben desa­te­sos, però això no vol dir que tin­guin dret a res­trin­gir drets, sinó tot al con­trari, han de com­plir la llei que obliga a empa­dro­nar tot­hom que vis­qui al muni­cipi, fins i tot qui s’està al car­rer. A les admi­nis­tra­ci­ons els per­toca llui­tar con­tra la pobresa i l’exclusió, no pas gene­rar-ne més.