L’Ajuntament pretén un món feliç i perfecte en el seu terme, un món absolutament reprovable, discriminatori, injust i contrari als principis de cooperació i solidaritat que regeixen en la nostra societat. Ho diu el magistrat Federico Vidal i es refereix al consistori de Premià de Mar, que el setembre del 2020 i amb el pretext de lluitar contra les ocupacions d’habitatges va aprovar una moció per endurir fins a l’extrem l’accés al padró: queda limitat als veïns en possessió d’un títol de propietat o d’un contracte de lloguer. Els grups municipals que hi estaven en contra –tot recollint les crítiques de la Xarxa d’Habitatge del Baix Maresme, de la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social i d’Amnistia Internacional– van presentar recurs i ara l’esmentat jutge ha dictat sentència anul·lant el reglament perquè vulnera drets constitucionals, i, dit d’una manera més precisa, expulsa d’aquest món feliç i perfecte els pobres i ho interpreta com un pur i dur intent de neteja residencial. Sabem que hi ha màfies que es lucren amb l’ocupació il·legal d’immobles, sabem que salaris i preus desentonen, que l’especulació no cessa i que un sostre digne ja no és opció per a un nombre creixent de persones, sabem que sense polítiques generals més valentes els ajuntaments es troben desatesos, però això no vol dir que tinguin dret a restringir drets, sinó tot al contrari, han de complir la llei que obliga a empadronar tothom que visqui al municipi, fins i tot qui s’està al carrer. A les administracions els pertoca lluitar contra la pobresa i l’exclusió, no pas generar-ne més.