Quins quinze dies!

Fins al 19 de juny, que els andalusos votaran, la maquinària de la mentida girarà tan greixada com sempre gira en campanya electoral. Aquesta vegada, més que mai, farà de Catalunya l’epicentre, circumstància que revela com n’està de lireta la política espanyola. L’explotació de l’odi a Catalunya, un “A por ellos” a la desesperada, no serà cosa només de Vox, no us ho creieu pas. Cs, que segons les enquestes perdrà els 21 diputats, ens donarà el paper més estelat. “Que no t’enganyin”, va sortir a cridar en la presentació de la candidatura. I afegia: “El nacionalisme subvencionat viu de l’Andalusia productiva.” Què us sembla? I mentre allà uns i altres ens diran el nom del porc, aquí veurem en viu i en directe la misèria de la condició humana pujar esglaons com ha passat aquesta setmana amb la inversió de l’Estat a Catalunya, episodi que dia a dia guanya enters en la classificació dels homenatges a l’absurd. El dilluns dades del mateix ministeri revelaven que del pressupost d’inversions del 2021 a Catalunya se n’ha executat el 35% i a Madrid, el 184%. Són les seves pròpies dades, del seu propi ministeri i de la seva pròpia llei de pressupostos, però no paren les veus socialistes de convèncer que les garses són perdius. A les vuit explicacions de la ministra Sánchez, s’hi han afegit l’exvicepresidenta Calvo, que parla “d’un petit retard”, i el sempre clarivident Salvador Illa, que reconeix “un dèficit inversor dels governs del PP”.