Entortolligats en el bucle

El greu dèficit d’infraestructures que pateix Catalunya i la persistència històrica de l’escanyament econòmic, juntament amb dècades de promeses i de partides pressupostàries d’inversions estatals incomplertes, van ser un dels consensos socials que van aconseguir sumar nous actius a l’independentisme ja fa més d’una dècada. Aquests dies, la sensació és que som on érem. Pitjor, que hem entrat en un bucle: el tren i les carreteres estan igual de malament, la Generalitat reclama el compliment dels pressupostos i el govern espanyol de torn torna a negar la major. Sense anar gaire lluny, Pedró Sánchez aquest dimarts davant les preguntes d’ERC. Sembla que aquest home ja hagi donat per acabada la legislatura, però la tant practicada geometria variable té límits i els pressupostos (sí, de nou les inversions pendents) tornen a estar a la cantonada. Sánchez persisteix a refredar el ja gèlid paisatge de les relacions amb Catalunya. Objectiu? Incert. Amb Feijóo posant-li l’alè al clatell, Podem davallant a les enquestes i el PSOE perdent totes les últimes eleccions autonòmiques.

La sensació és que tot això ja ho hem vist. L’Estat no està oferint res de res als ciutadans de Catalunya perquè deixin de ser independentistes. El conflicte persistirà i no es tanca, en absolut, sols amb la concessió dels indults com pretén Sánchez. Ni taula de diàleg per acordar votar què volem ser, ni rodalies, ni carreteres, ni estacions de tren... Tampoc el congrés de Junts i les seves “culminacions” màgiques de la independència sonen ni nou ni realista. Més bucle.