Bons moments de Farners
Llegeixo un article de la sommelier catalana Meritxell Falgueras en què consigna les directrius per reconèixer un bon vi. Ho resumeixo, sense canviar-hi res. Primer: les seves “notes” olfactives han de tenir “harmonia i ritme”. Seguim: un bon vi ha de tenir “pes de la fruita en boca” [...] i “estil d’una bona elaboració”. Seguim amb el número tres: cal que “les aromes del vi [...] tinguin molts descriptors”. La quarta i penúltima: ha de tenir “longitud” (mesurada en “caudalies”) i “caràcter”...
La sinestèsia és un recurs estilístic que et permet descriure una sensació percebuda amb un dels cinc sentits mitjançant termes que tenen l’origen en sentits diferents. D’aquí que sovint llegim que una música té color o que una pintura resulta molt càlida a la vista. Si no se n’abusa, d’aquesta figura, l’efecte final sol ser plaent. Però quan la fas anar a dojo, pot passar-te el que Horaci ja explica a l’Art poètica: “Brevis esse laboro, obscurus fio” (maldo per ser clar i em torno obscur”).
La Sra. Falgueras es presenta així a la seva pàgina web: “Soc la sommelier catalana que t’ajuda a comprendre i gaudir del vi d’una forma diferent. Porto vint anys comunicant els plaers dels sentits amb un llenguatge que arribi a tothom.” Vint anys per comunicar-me aquest galimaties, Sra. Meritxell? Vostè què és, enòloga o sibil·la? Faci’m el favor de parlar com una bevedora i no com una neoplatònica. Miri, val més que em centri en l’últim consell: “Un bon vi sempre es recorda pel bon moment que t’ha fet passar!” Ara t’escolto! Per sort, les meves experiències amb el vi solen presentar-se en l’ambient del Refectori de Farners, una agrupació d’amics que, després de dos anys, ha ressuscitat els àpats en comunitat per parlar planerament. Si la Sra. Meritxell hi vingués un dia, ningú no li parlaria de ritmes, ni de longituds, ni de descriptors. Menys encara de caudalies. Les tertúlies pivoten sempre sobre un producte de la terra, sí, però d’una manera entenedora, gens críptica ni enflocada. I per això al costat del catedràtic en biologia s’hi troba bé el pagès que mena un hort al costat de la riera, tots dos amb la mateixa “longitud” de saviesa i “pes de la paraula en boca”. El dia que ens visiti l’enòloga, copsarà la satisfacció en cada rostre i conclourà que és el vi el qui ha passat un bon moment entre nosaltres.
