Uns altres peatges

L’alegria ha durat ben poc, em feia notar ahir un familiar que, com molts altres conductors habituals o esporàdics de l’AP-7, va rebre amb entusiasme la supressió, ara fa 10 mesos, dels peatges i que ha pogut gaudir, per un curt període de temps, d’una autopista per on es podia circular de forma fluida i, a més, sense el refotut càstig del pagament a què vam estar sotmesos durant dècades. Els usuaris viuen ara amb preocupació aquest increment desbocat del trànsit, principalment de camions, que no només ha fet que l’AP-7 hagi deixat de ser, en molts moments, una via ràpida, sinó que l’ha convertit en una carretera insegura per l’elevat índex de sinistres que s’hi registren. Hem deixat de pagar peatge i n’hem passat a pagar uns altres que com a societat ens surten més cars. La qüestió és, com és possible que cap governant no preveiés que això podria passar i no es pensés la manera de gestionar i mantenir l’AP-7 l’endemà d’acabar-se la concessió? Perquè ara, au, ja hi som pel tros i correm-hi tots (metafòricament parlant) a buscar mesures de ràpida implementació per pal·liar l’actual situació de desastre que pot empitjorar pel pont de Sant Joan i que pot ser d’autèntic malson en les operacions sortida que s’esperen per a la temporada d’estiu.