Temps de vi

Si vius al país on vas néixer, t’acabes acostumant a la seva fauna política, per excèntrica que sigui. Però si vius fora d’aquest país i per tant només veus els seus polítics de tant en tant en clips breus al TN, els seus accents i el seu comportament et poden arribar a astorar, com si estiguessis mirant unes formes de vida alienígenes. Em passa sovint amb els polítics del Partit Conservador britànic: la ministra de Protecció (?) Helen Maclean, per exemple, que va suggerir que els pares que no guanyaven prou diners per alimentar els seus fills senzillament haurien d’aconseguir feines millors; o el ministre per Oportunitats del Brexit (?), Jacob Rees-Mogg, conegut per reclinar-se als seients del Parlament com una sargantana cansada. Però, sens dubte, el polític britànic més estrambòtic, l’alienígena en cap, és Boris Johnson. Famós per la seva actitud ambivalent envers la veritat i per no pentinar-se mai, ni borratxo, fa dues setmanes va sortir a nou fotos en una oficina del número 10 de Downing Street alçant una copa al mig d’una festa atapeïda. Les fotos es van fer el 13/11/20, quan el mateix Johnson havia dit a tots els britànics que havien de quedar-se a casa i mantenir un distanciament social estricte. Doncs bé, fa poc la periodista de la BBC Laura Kuenssberg va descobrir que hi havia hagut 16 festes a Downing Street, que tenien lloc cada divendres a les 16.00 (!), que es deien “sessions de temps de vi”, que duraven hores (i hores) i que hi havia tan poc espai que alguns funcionaris havien de seure a les faldes dels altres; Johnson s’hi apuntava de tant en tant, a aquestes festes, sense criticar-les per res, alhora que assegurava al Parlament que no tenien lloc. I encara mana, ni que sigui anant-li d’un pèl, després d’una moció de no-confiança fallida fa una setmana. Encara sort que nosaltres vivim en un estat que creu en la transparència total, en tots els àmbits. Oh, wait!