Articles
La incertesa dels campions
Anàlisi
Tradicionalment inclinat a subvertir el sentit comú i primar el despropòsit, el futbol espanyol es disposa un any més a perpetrar el xiulet inicial de la temporada amb una Supercopa devaluada per l'imperatiu del doble partit i d'unes dates especialment indicades perquè els jugadors no estiguin en forma i els equips estiguin a mig fer.
Per una senzilla regla de tres, les possibilitats d'assistir a un duel real amb tots els ets i uts ja resulten habitualment tan escasses com la transcendència de qui s'emporta la Copa. Però en aquest cas, a més, s'hi afegeix la paradoxa de dos campions, el Madrid de la Lliga i el Sevilla de la Copa, que lluny de poder exhibir les gales dels triomfadors morals i materials de la temporada passada, llueixen incerteses i convulsions, en contrast amb la bassa d'oli on es prepara el gran derrotat del passat exercici, el Barça.
Rijkaard té molts trumfos i pocs dubtes. Si no fos perquè posar la mà al foc, en això del futbol, és una pràctica altament perillosa, es diria que els blaugranes han tancat el parèntesi sabàtic que van obrir després de cantar el We Are the Champions el maig del 2006 a París.
Falten els lesionats i els expedicionaris de la Copa Amèrica, però tothom sap com jugarà el Barça: la immensa majoria podria encertar 10 dels 11 titulars i el consens no es debilitaria, per considerar que la primera tongada de 4 o 5 reserves són titulars en potència; a falta de grans maldecaps, preocupen el tifó que allargarà un dia la gira asiàtica i la sortida dels descartats.
En canvi, el Madrid de Schuster està per fer. Ha encaixat tres derrotes en sis partits i el no de Kaká, Cesc, Ballack i Chivu; ara espera Robben, Sneijder o Van der Vart, però de moment ha fitxat Pepe i Drenthe pel doble del seu preu i Saviola per apuntalar la segona joventut de Van Nistelrooy.
I mentrestant, a Sevilla, Alves vol marxar al Chelsea, Del Nido farda de refusar ofertes pel brasiler i Juande es baralla en públic amb el president, el qual encabrona l'afició apujant un 40% el preu dels abonaments.
Per una senzilla regla de tres, les possibilitats d'assistir a un duel real amb tots els ets i uts ja resulten habitualment tan escasses com la transcendència de qui s'emporta la Copa. Però en aquest cas, a més, s'hi afegeix la paradoxa de dos campions, el Madrid de la Lliga i el Sevilla de la Copa, que lluny de poder exhibir les gales dels triomfadors morals i materials de la temporada passada, llueixen incerteses i convulsions, en contrast amb la bassa d'oli on es prepara el gran derrotat del passat exercici, el Barça.
Rijkaard té molts trumfos i pocs dubtes. Si no fos perquè posar la mà al foc, en això del futbol, és una pràctica altament perillosa, es diria que els blaugranes han tancat el parèntesi sabàtic que van obrir després de cantar el We Are the Champions el maig del 2006 a París.
Falten els lesionats i els expedicionaris de la Copa Amèrica, però tothom sap com jugarà el Barça: la immensa majoria podria encertar 10 dels 11 titulars i el consens no es debilitaria, per considerar que la primera tongada de 4 o 5 reserves són titulars en potència; a falta de grans maldecaps, preocupen el tifó que allargarà un dia la gira asiàtica i la sortida dels descartats.
En canvi, el Madrid de Schuster està per fer. Ha encaixat tres derrotes en sis partits i el no de Kaká, Cesc, Ballack i Chivu; ara espera Robben, Sneijder o Van der Vart, però de moment ha fitxat Pepe i Drenthe pel doble del seu preu i Saviola per apuntalar la segona joventut de Van Nistelrooy.
I mentrestant, a Sevilla, Alves vol marxar al Chelsea, Del Nido farda de refusar ofertes pel brasiler i Juande es baralla en públic amb el president, el qual encabrona l'afició apujant un 40% el preu dels abonaments.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.