Amortitzats

Arran de la mil·lèsima polèmica, aquesta set­mana, del cap d’ERC a Madrid, s’han sen­tit mol­tes veus que donen per “amor­tit­zat” Gabriel Rufián al Congrés. Que pen­sen que val més por­tar-lo cap a Santa Coloma de Gra­me­net per ser alcal­da­ble i almenys el soroll que faci des d’allà no serà ampli­fi­cat. L’amor­tit­zació del polític, com si es tractés d’una hipo­teca, sem­pre és rela­tiva. Sobre­tot perquè no queda clar quan és que el polític en qüestió ha dei­xat de ser útil. Rufián és un per­so­natge molest sobre­tot per als seus rivals, però també per a molts del seu propi par­tit. Les seves sor­ti­des de to són habi­tu­als, va per lliure i molts cops en lloc de ser un valor per a l’inde­pen­den­tisme és un escull. Cert. Però qui deci­deix quan algú hau­ria de fer les male­tes? Aquesta set­mana pas­sada ha estat Jéssica Albi­ach, dels comuns, qui ha dit que Pere Ara­gonès dona per amor­tit­zat Rufián a Madrid. És a dir: des d’un par­tit deci­dei­xen quan algú d’una altra banda hau­ria de mar­xar?

Segu­ra­ment el mateix els passa als comuns. Moltíssima gent dona per amor­tit­zada Ada Colau a l’alcal­dia de Bar­ce­lona. I tor­narà a ser cap de llista després d’haver per­dut unes elec­ci­ons muni­ci­pals, man­te­nir-se al càrrec per un pacte –res cri­ti­ca­ble– i amb unes enques­tes inter­nes que la situen com la ter­cera opció el maig de l’any vinent.

El pro­blema amb les qua­li­fi­ca­ci­ons de Rufián no és que digui “tarat” a Car­les Puig­de­mont. És que en rea­li­tat ho diu a tot un govern que va plan­tar cara a un Estat sense cap sub­ter­fugi. Però també diu tarats als mem­bres del seu propi par­tit que ho van fer pos­si­ble i a alguns que, com a con­seqüència d’aquests actes de “tarats”, van aca­bar a la presó. I, sobre­tot, ho diu a un con­junt de ciu­ta­dans que es van creure els seus polítics. Que ens vam pen­sar que això d’acon­se­guir la inde­pendència anava de veri­tat. Quan et pen­ses que tot­hom qui t’envolta té un pro­blema i que tu ets déu, segu­ra­ment el pro­blema el tens tu. I dei­xes de ser un valor per con­ver­tir-te en un pro­blema.