L’Empordà, en perill

Un núvol irrespirable de boludeces, que diuen a l’Argentina, s’interposa entre les coses importants i nosaltres. La pirotècnia de l’alcaldable de Santa Coloma o de la lady Patria andalusa no ens deixen adonar ni de la magnitud ni de la severitat del risc que correm els empordanesos i, de passada, els habitants de tota la terra. En aquest diari, el prestigiós astrònom i astrofísic valencià Josep M. Trigo i Rodríguez –un asteroide porta el seu nom, ja està tot dit–, fa uns dies ens va advertir de perills tan importants que, posem, la desaparició del català –o del castellà–, deixaria de tenir cap interès. Resulta que els asteroides, que són més grans i més perillosos que els meteorits, campen anàrquicament per l’univers de proximitat; d’aquests asteroides, ens fa saber el savi que en coneixen 2.265, entre els quals n’hi ha 156 amb la mida de més d’un quilòmetre de diàmetre. I que el possible impacte d’un d’aquests cossos celestes amb el globus terraqüi seria suficient per fer-nos canviar d’era; això de “fer-nos” és una manera de dir, perquè probablement no en quedaríem cap per deixar-ne constància, ni d’empordanesos ni de forasters. Canviar d’era, aviat és dit!

Convé recordar que la patacada d’un d’aquest pedruscalls de deu quilòmetres de diàmetre –no pas dels més voluminosos– va facilitar un canvi d’era, l’extinció dels dinosaures inclosa. Bé, no pas de tots; a l’Empordà sembla que no en va quedar cap, però enllà se’n va salvar algun que encara va reproduint-se: González Márquez, els Borbons o sa graciosa majestat britànica en són mostra. Per això, adverteix l’astrònom, en lloc d’estar per si detindrien Puigdemont a Alcobendas, convé que atalaiem si els de l’ofici vigilen per desviar asteroides a cop de petards nuclears –es veu que es fa així–. És tan important el perill que correm que fins i tot els espanyols empordanesos, i de la resta de Catalunya, i de la resta d’Espanya, convé que es deixin de l’aplicació del 25% de castellà, o del dia que seran alliberats de les insofribles coaccions a què els sotmet l’Aragonès de torn, i estiguin pel que realment importa la ciutadania: la trompada d’un asteroide que, anant molt bé, pel cap baix ens/els deixaria o rostits de calor o congelats de fredor, res comparable a l’ofec espanyol en inversions, que també els toca però –sarna con gusto...– ni se n’adonen.