Si no fa por, què faran?

Diumenge al vespre, si els resultats electorals a Andalusia es mouen escó amunt escó avall sobre allò que vaticinen les enquestes, entrarem en la dimensió desconeguda. L’argument de la por a la dreta ja no és argument, i les xifres ho sustenten. Si no hi ha por a la dreta, què li queda al màgic Sánchez? Quant trigaran els seus a reclamar el cap dels socis o el cap del mateix Sánchez? Si mirem les dades amb el criteri amb què llegíem ahir les de Cs, què tindrem sobre la taula diumenge a la nit? A Madrid, al mes de maig, el PSOE va salvar 24 diputats dels 37 que tenien a l’Assemblea. Aquest febrer, a les Corts de Castella i Lleó, de 35 els en varen quedar 28. Les enquestes persisteixen en la idea que diumenge, a la Junta d’Andalusia, els en quedaran 31 de 33. Que sigui així, perquè si és pitjor serà un calvari! El rebost del socialisme es buida. És a dir, que en un any i tres eleccions autonòmiques, de 105 electes que sumaven entre les tres autonomies, passaran a 83: una caiguda del 20%. Fins aquí Sánchez encara seria capaç de tornar a inventar la sopa d’all, però el cas és que el seu resultat no es pot descontextualitzar del del PP, que haurà passat de 85 electes a 143, un creixement del 68%. I tot amanit amb un creixement de Vox i una lleugera caiguda de les diferents esquerres. Què faran els nois i les noies del govern més progressista de la història si la dreta ja no fa por? L’àvia Neus diria que put a cremat, i la veritat és que put molt!