Serenos

Fa uns dies, llegíem un titular a les notícies a Figueres: el de la contractació d’un total de nou agents de seguretat ciutadana per part de l’Ajuntament i gràcies a les subvencions del SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya). Al llarg d’un any, la funció d’aquestes persones serà la de patrullar de nits per la ciutat per tal de vigilar per la seguretat dels seus habitants. Unes línies més avall, la notícia es completava amb la contractació de més agents de la Guàrdia Urbana, amb la finalitat d’assolir la xifra dels 78 efectius esperats. El propòsit final, en definitiva, és el de lluitar contra la proliferació de l’incivisme. La capacitat d’aquesta figura, que s’apropa a la feina dels serenos dels segles XIX i XX, quedarà reduïda a vigilar i a informar, sense poder actuar. Els veritables agents locals o els mossos seran els que, un cop assabentats dels problemes, hauran d’intervenir per imposar la llei. Lamentablement, però, aquest coneixement ja el tenen. No sé fins a quin punt necessiten que siguin més els que els avisin. Tots ells saben ben bé on es produeixen els actes incívics, qui els perpetra i de quina manera s’acaben “solucionant”.

Les persones que hi vivim fem, massa sovint, de serenos del nostre propi barri. Sentim i patim situacions que alteren la nostra seguretat o el nostre descans, i ens veiem obligats a informar-ne, tant de nit com de dia, per tal que s’hi posi remei. El problema és que, tot i la resposta amable i prou immediata, les accions que s’emprenen queden en poca cosa i els problemes no se solucionen. No és el cas només de Figueres. A les ciutats s’ha instal·lat l’incivisme i la manca de respecte cap als veïns. En definitiva, un desconeixement absolut de les normes de convivència.

Posats a tornar al passat, potser hauríem d’implementar de nou a l’escola l’antiga assignatura d’urbanitat. Falta molta educació, malgrat que es facin algunes temptatives de donar classes d’educació cívica enmig del programa curricular. Els avis ens havien ensenyat normes d’urbanitat que ells tenien molt assumides i que facilitaven el tracte social i les relacions de convivència entre els veïns. Jo les tinc molt presents, i quan les explico a segons quina franja d’edat, no només són desconegudes sinó que fan riure. És aquí on també falla el sistema. Desitjo una bona feina als nous vigilants i que “no els prenguin pel pito del sereno”!