Síndries per a tothom!

Qui m’ho havia de dir! Se’m coneix com melonera d’aigua, melonera de moro o melonera d’Alger, soc una síndria, una fruita per compartir i alegrar els dies d’estiu. Mai m’hauria pensat que una cucurbitàcia humil però reconeguda com jo, que tinc fins i tot un dia mundial –l’1 d’agost–, em veuria tan afectada pel canvi climàtic, la guerra comercial i la invasió d’Ucraïna. Però és així: Putin està arrasant el país que considera una part indestriable de la gran Rússia de Pere el Gran, el canvi climàtic ha portat la pluja i la calima als camps d’Almeria i Múrcia i ha aturat la pol·linització, mentre al Senegal i el Marroc han descobert la terra de fer síndries i m’han convertit en un producte principal d’exportació. Ara resulta que soc una fruita exòtica, i cara, un símbol de la inflació, segons alguns analistes, un producte de luxe que fluctua com les criptomonedes. Com hi ha món, jo que em conformava a ser la reina de l’estiu! La reina més refrescant de la temporada, però democràtica, accessible. Ja saben que amb mi ho han provat tot. Els japonesos van transformar-me en una peça quadrada i de vegades se’m mengen com un híbrid, sense llavors. Però fins ara arribava a totes les butxaques. Ara no, coses del mercat, el preu per quilo no ha parat de créixer, es veu que l’oferta no cobreix la demanda, que l’onada de calor no tan sols a l’Estat, sinó també a Europa, n’ha disparat el consum. Si continuem així, més que una fruita seré com una criptomoneda oscil·lant –i per a alguns, inabastable–. No m’ho mereixo! Reivindiquin síndries per a tothom.