Refugiats: una qüestió mundial

La guerra d’Ucraïna ha posat sobre la taula del debat inter­na­ci­o­nal força qüesti­ons col·late­rals, com la dependència energètica, el tan­ca­ment en fals de fron­te­res o les polítiques defen­si­ves i els trac­tats arma­mentístics, a banda de sac­se­jar el tau­ler geo­es­tratègic. Però per damunt de totes hi hau­ria d’haver les per­so­nes. Els milers de morts, per des­comp­tat. I els refu­gi­ats, aquest cop molt més pro­pers que mai a occi­dent i Europa. Prop de cinc mili­ons d’ucraïnesos han dei­xat el seu país, sobre­tot cap als estats fron­te­rers, en l’èxode més gran a Europa després de la Segona Guerra Mun­dial. S’ha situat la xifra de des­plaçats arreu del món en el cen­te­nar de mili­ons, gai­rebé un 1% de la població mun­dial. La majo­ria de refu­gi­ats cor­res­po­nen a dam­ni­fi­cats per con­flic­tes a l’Àfrica, però l’experiència de Síria alerta que les con­seqüències d’una guerra s’allar­guen molt més enllà de la cru­esa del con­flicte. Els des­as­tres natu­rals o el clima extrem accen­tu­a­ran la pro­blemàtica demogràfica, alerta fa anys l’agència de Naci­ons Uni­des Acnur.

El cas ucraïnès posa de mani­fest que el més difícil de l’aco­lli­ment se situa sem­pre, més que en la rebuda o res­cat ini­cial, en la inte­gració o el retorn, si s’escau al cap d’uns mesos. Les extra­or­dinàries mos­tres de soli­da­ri­tat indi­vi­du­als i col·lec­ti­ves de l’inici de la guerra de tot Europa cedei­xen ara pas a les polítiques d’inte­gració. Aques­tes set­ma­nes assis­tim a la recerca d’allot­ja­ment per a famílies que s’esta­ven fins ara en espais per al lleure o el turisme que han de ser recu­pe­rats per a la seva funció ini­cial. Paral·lela­ment, el con­flicte bèl·lic s’entre­veu llarg, de manera que els refu­gi­ats miren d’aco­mo­dar-se per un temps i aquest fet fa que alguns d’ells tor­nin a zones del seu país sense enfron­ta­ments o als estats veïns, empe­sos per la falta d’opor­tu­ni­tats, en alguns casos. Els refu­gi­ats ucraïnesos són l’exem­ple de la com­ple­xi­tat de l’aco­llida per­ma­nent, més enllà de la soli­da­ri­tat ini­cial, des de la impro­vi­sació de les admi­nis­tra­ci­ons de fa tres mesos fins a l’esco­la­rit­zació o la tra­mi­tació de docu­men­tació labo­ral.