Qui ens vol aniquilar?

Si Iolanda Segura es creu, com ens declarava ahir en una entrevista a aquest diari, que “els que volen aniquilar el català són a la Generalitat”, Iolanda Segura té un problema de desubicació i el sindicat, una marciana com a portaveu. Em vull convèncer que res és cert. Necessitem estar-ne convençuts, que res és cert. Que ni els que volen aniquilar el català són a la Generalitat, ni Iolanda Segura té cap problema de desubicació, ni el sindicat d’ensenyants té una marciana com a portaveu. Qualsevol dels supòsits seria prou surrealista, per no dir una altra cosa. A Iolanda Segura se li ha escalfat la boca a causa de la tibantor que es viu entre el Departament d’Ensenyament i el sindicat Ustec-STEs, majoritari en l’ensenyament no universitari, i això és la certificació que tots plegats tenim un problema gros. Molt gros. De fons i de forma. Just en el moment que tot l’aparell anticatalà, inflat per la rebregada que han infligit a les aspiracions independentistes, ha centrat la seva estratègia d’uniformitat espanyolista a massacrar la llengua catalana; nosaltres ens entretenim en un matadegolla casolà. Ni sé ni vull saber si és més inepte el Departament d’Ensenyament o el sindicat en la insolvència per trobar ponts. Però aquí sí que és necessari que les parts s’amarrin a la taula de diàleg, de negociació o a la taula d’en Bernat. I, si agafen mal de cul, que s’hi amarrin drets, a la taula. Fins que consensuïn propostes.