Sí al Pride de Lloret

Llegeixo a les xarxes socials que l’anunci d’un espot promocional de Lloret per anunciar el Pride Costa Brava del proper 2 de juliol per a commemorar la celebració del Dia Internacional de l’Alliberament LGTBIQ+ ha rebut nombrosos comentaris discriminatoris i que alguns fins i tot fomenten l’odi.

Que passi això, demostra que són necessàries les polítiques públiques LGTBI d’ajuntaments i govern de la Generalitat. Que és necessari seguir apostant per la formació i sensibilització, l’atenció i l’acompanyament i de legislar per la igualtat de tracte i la no discriminació. Les agressions verbals denunciades per part dels organitzadors del Pride Lloret posen en relleu que ens calen aquestes mesures per fer dels municipis i del país un territori lliure de violències i discriminacions.

Si analitzem aquesta mena d’agressions verbals, detectem que el feixisme atempta a través del discurs de l’odi contra qualsevol mena de diferència, contra els principis de la democràcia. I detectem sobretot que no ens trobem davant d’una opció política com se solen vestir aquests discursos, sinó que ens trobem justament davant de la destrucció de la política, de la destrucció del principi innegociable de pluralisme democràtic.  En paraules de la filosofa Márcia Tiburi, les formes quotidianes del feixisme comencen pel menyspreu per l’altre, la indiferència per aquells que no són com el que tradicionalment s’ha construït com a norma, per justificar després la violència i l’agressivitat verbal, el gust per l’insult i la desqualificació de l’altre. En paraules meves, el que irrita el reaccionari conservador és que es presenti el trans, el queer, l’homosexual, el que no atén la norma construïda, com una persona corrent i natural.

Construir un país lliure implica també defensar els drets i la vida d’aquells que no se senten còmodes en la definició binària home/dona, tal com proposa Judith Butler. La filosofa afirma que el poder crea la informació, el discurs, la norma, i així regula la vida. Per tant, segons Butler, els binarismes home/dona, femení/masculí, no atenen a una lògica natural, sinó del poder.

Posar fi a les estructures de poder que normalitzen les violències, acompanyar, escoltar, apostar pel diàleg, forma part del país que defenso.