Política competitiva!

No hi ha res de la taula de negociació ni de la bilateral de juliol perquè no es donen les condicions de confiança i el govern manté congelades (així m’agrada, trempats!) les relacions amb el govern de l’Estat. Ho va explicar la consellera Vilagrà després de reunir-se amb el ministre Bolaños. Que tu et podries preguntar: quin grau de congelació és aquest que fa que es reuneixin les mans dretes dels presidents amb fanfara i platerets? T’ho podries preguntar, però no t’ho preguntes. No t’ho preguntes perquè ja vas veure com divendres de la setmana passada la bilateral de juny es reunia (això sí, sense consellers ni ministres) quan ja s’havia anunciat que la de juliol no es faria. Tampoc vas preguntar que en què quedàvem aquell dia, perquè prou de pasta de moniato et vas veure quan al final de la reunió vas sentir els representants del ministeri dir-nos que no ens queixéssim de l’execució pressupostària, que hem d’estar tan contents de “l’obra certificada” (sic). Ningú va retopar i avall que fa baixada. Contents de l’obra certificada, ara falta data i lloc per reunir en Pedro i en Pere. Recorden aquell posat del 6 de maig al Cercle d’Economia mentre esperaven la Von der Leyen? “Ens hem de veure”, va dir en Pere emprenyat. “Ens veurem”, va dir en Pedro del retrobament. I ahir, 45 dies després, les dues mans dretes van fer una reunió a Madrid per acordar que Pedro i Pere es trobaran. Se’n diu política competitiva!