De set en set
Ayuso té diarrea
No acabo de tenir clara quina és la malaltia de la senyora Ayuso, però intueixo que deu anar relacionada amb la diarrea mental crònica. Ho consulto als amics tuitaires i M. Ollé respon, magistral, que la bona dona té neofalangisme borderline, una patologia en expansió. La presidenta de la comunitat de Madrid, embotida en un vestit jaqueta vermell per ressaltar com n’és, de transgressora i de moderna, ella, encadena intervencions deplorables i grotesques. Va dir que no vol convertir Madrid en una ciutat sense prou transport públic com passa a Barcelona, on, segons ella, la gent s’ha de desplaçar en rucs. També va afirmar que les dones víctimes d’una violació són unes malcriades borratxes. Vomito fort, pava. La llumenera va aprovar el protocol que impedia traslladar a l’hospital els residents més vulnerables: 7.291 persones van morir sense rebre atenció mèdica. Els deliris de la senyora Ayuso, incapaç de sentir empatia per res, s’expliquen, també, amb la Síndrome de Hubris, un trastorn que genera un ego descomunal, un enfocament individual exagerat, amb aparició d’excentricitats i menyspreu cap a les opinions dels altres. Sota l’argument de vetllar per l’educació i no convertir les noves generacions en “cromanyons amb mòbil”, ha dit que l’oposició vol canviar els romans pels perroflautas als llibres de text, o que l’autèntica censura d’oportunitats és “regalar l’aprovat, la cultura dels porros o de les pagues”. Vull acabar la columneta recordant-li, a la mestressa Ayuso, que una noia va treure un deu a l’examen de matemàtiques de la selectivitat després d’haver-se fumat tres porros a cara gos. Besis!
