L’enèsima divisió en el govern
La reunió entre la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el seu homòleg espanyol, Félix Bolaños, ha servit per insinuar a l’agenda una pròxima trobada entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez, amb data encara per determinar, i certificar que l’executiu estatal fa el sord quan es parla d’“agenda antirepressiva”. I poc més. La cimera prèvia a la cimera, en canvi, ha tornat a provocar l’enèsim episodi de discrepància entre ERC i Junts per Catalunya. Un més. En aquest cas, el vicepresident del govern, Jordi Puigneró, anunciava que demanaria explicacions al president perquè no tenien “informació” de la futura trobada i criticava la de dimecres, tenint en compte que les relacions entre executius estan congelades arran del ‘Catalangate’. L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont s’afegia a les crítiques afirmant que “no serveix de res dialogar amb el govern espanyol sense fixar les condicions i la metodologia i, sobretot, sense fer-ho amb un plantejament unitari”. La secretària general d’ERC, Marta Rovira, els responia: “Hem vingut a construir solucions, no a fer soroll estèril.”
L’episodi és un dels molts que acumulen els dos socis al govern de la Generalitat. I posa en evidència, de nou, que, més enllà de la independència, ERC i JxCat no tenen una posició ni consensuada ni comuna sobre com arribar-hi. Mentre els republicans aposten per la negociació amb l’executiu estatal per desencallar la situació política a Catalunya, Junts només preveu la via de l’enfrontament. Es tracta de dos plantejaments difícils d’encaixar i els desajustos estan a l’ordre del dia des del primer moment. Posar-se d’acord hauria de ser una de les obligacions d’un executiu de coalició. I encara més si, mentre aquesta entesa no es produeix, la piconadora de l’Estat espanyol no s’atura. En paral·lel a declaracions i contradeclaracions dels socis, la repressió contra els independentistes continua, el Suprem pot revisar els indults, l’alt tribunal imposa el 25% del castellà i les execucions del pressupost general de l’Estat queden en el 35,77%. Potser caldria menys disputa i més unitat.